L'anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, de convocar eleccions un cop s'aprovin els pressupostos catalans per a aquest any dóna pistes sobre quan podrien celebrar-se els comicis, encara que no aclareix tots els dubtes perquè no desvetllarà la data exacta fins d'aquí a uns mesos.
Aquest és el calendari que li queda a la legislatura catalana fins que se celebrin les noves eleccions al Parlament, que podrien celebrar-se com a molt aviat al maig o juny.
El govern aprova el projecte pressupostari
Tot estava preparat perquè el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, portés el projecte pressupostari per al 2020 al Parlament aquest mateix matí, però la compareixença urgent de Torra a les 12.00 hores ha obligat a retardar els plans unes hores.
El Govern es reuneix aquest dimecres a les 15.00 hores -no a les 9.30 com estava previst inicialment- per aprovar els pressupostos -pactats ja amb els comuns-, que a les 18.00 hores Aragonès lliurarà al president del Parlament, Roger Torrent.
La maquinària de tramitació dels comptes es posarà, doncs, aquesta tarda en marxa.
Primera validació del ple
La Mesa del Parlament haurà d'admetre a tràmit els comptes i incloure en l'ordre del dia d'un pròxim ple el debat de totalitat del projecte de llei de pressupostos i de la llei d'acompanyament.
El termini perquè els grups parlamentaris puguin presentar esmenes a la totalitat i a l'articulat obligarà a esperar uns dies abans de poder celebrar el debat de totalitat.
Per això, és descartable que puguin tenir llum verda en el ple dels dies 5 i 6 de febrer, però sí que podrien entrar a la sessió plenària prevista del 19 al 20 de febrer, o fins i tot celebrar un ple la setmana anterior, entre els dies 12 i 13.
Els vots per aconseguir la majoria -i tombar les esmenes a la totalitat de l'oposició- semblen garantits, gràcies a l'acord que han anat treballant el Govern i el grup parlamentari de Catalunya a Comú Podem, que lidera Jèssica Albiach.
Els tràmits en comissió
Superada aquesta primera votació al ple, els debats es traslladaran a les comissions sectorials del Parlament, en què hauran de discutir-se i aprovar-se les diferents seccions pressupostàries dels comptes.
Finalment, el dictamen del projecte de llei de pressupostos, amb les esmenes parcials incorporades, passarà per la comissió d'Economia i Hisenda de la cambra catalana, que haurà de donar el seu vistiplau per poder elevar-lo al ple per a la seva aprovació definitiva.
El filtre del consell de garanties
Un cop aprovat el dictamen, els grups de l'oposició molt probablement demanaran un informe al Consell de Garanties Estatutàries, un òrgan consultiu encarregat de dictaminar si les lleis catalanes s'ajusten al marc legal vigent.
El Consell de Garanties disposarà d'un mes per emetre el seu dictamen, que no és d'obligat compliment però que podria portar a introduir esmenes al text.
La votació final
Els pressupostos tornaran llavors al ple del Parlament perquè siguin sotmesos a una última votació i, en cas d'aprovar-se, serien publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
És a partir d'aquest moment que Torra preveu anunciar la data de les eleccions, que segons la legislació electoral se celebrarien 54 dies després de la signatura del decret de convocatòria.
Data encara incerta
Fonts parlamentàries consultades per Efe assenyalen que hi ha voluntat d'accelerar els tràmits en la mesura possible, perquè els pressupostos puguin ser aprovats en dos mesos.
Si això fos possible, les eleccions podrien celebrar ja abans de finalitzar el mes de maig, però si es té en compte que algun grup de l'oposició pot demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, els terminis s'allarguen un mes més, fins al juny, o fins i tot juliol si no és possible donar celeritat a la tramitació.
Hi ha la possibilitat que Torra situï la convocatòria electoral per després de les vacances d'estiu, al setembre o fins i tot el simbòlic mes d'octubre, però aquesta hipòtesi sembla remota, ja que el Tribunal Suprem podria confirmar mesos abans la seva inhabilitació, un escenari que a més deixaria el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, d'ERC, provisionalment al timó de l'executiu.
