la presència dels exconsellers de l'administració Puigdemont empresonats a Lledoners pels delictes de sedició i malversació de cabals públics per haver organitzat el referèndum il·legal de l'1-O de 2017 a la comissió del Parlament sobre l'aplicació de l'article 155 va tenir els mateixos efectes que l'iboprufèn: la migranya independentista provocada per la ruptura (encara no absoluta) entre JxCat i ERC, els socis d'un Govern que fa tentines, va remetre... només per unes hores, perquè la inflamació, que ve de lluny, ha adquirit les dimensions d'una catedral.
I el pressupost...
Avui, hores després de l'oda al «diàleg» recitada en públic pel líder d'ERC, Oriol Junqueras, i de la lamentació per l'esquerda insalvable en l'independentisme polític expressada per l'exconseller postconvergent Jordi Turull, el Govern català reuneix el Consell Executiu, que asseurà a la taula rodona de la sala Tarradellas, presidida pel cerimoniós mural d'Antoni Tàpies Les quatre cròniques, els «ministres» republicans i de JxCat, que tenen el més calent a l'aigüera: el pressupost per al 2020, que fins ahir tenia el suport majoritari del Parlament gràcies a l'acord a què van arribar el vicepresident d'Economia, Pere Aragonès, i els comuns, subscrit també per Quim Torra i els seus. S'aprovarà? El que acabi passant al Palau i al Parlament -que també té els nous comptes pendents- incidirà de ple en el calendari electoral autonòmic.
Un amor impossible
El distanciament entre Esquerra i JxCat va començar la matinada funesta del 27-O de 2017, quan Carles Puigdemont va optar per no convocar eleccions pressionat per Junqueras, Marta Rovira, Gabriel Rufián et alii i va situar el procés a un pas del precipici. La fugida de Puigdemont a Bèlgica va afegir més llenya al foc, que va cremar amb més força quan Junqueras va ingressar preventivament a la presó i va acabar perdent les eleccions del desembre de fa dos anys. «Havia de passar el que va passar perquè molta gent obrís els ulls», deia ahir Junqueras en referència a les càrregues de l'1-O i al seu empresonament i al de la resta de líders independentistes condemnats. Després vindrien els esperpèntics intents d'investidura de Puigdemont, de Sánchez, de Turull i, finalment, l'únic que va resultar possible, el de Torra. Dos anys de desacord en desacord i fins abans-d'ahir, quan la retirada de l'escó al president ratafiaire amb l'aquiescència d'ERC va precipitar la nova ruptura final d'una història d'amor impossible que havia tornat a trontollar recentment amb el pacte ERC-PSOE que va facilitar la investidura de Pedro Sánchez.
A la Ciutadella, la presència dels presos va servir, només per unes hores, per alimentar el relat de la repressió, de la injustícia i... del «ho tornarem a fer». «Diàleg», però «ho tornarem a fer»; «negociació amb entusiasme» amb el Govern espanyol, però «ho tornarem a fer», insistia Junqueras, que assegurava que l'aplicació del 155 «no va servir de res» i que, tot i tenir «un punt d'esceptisme» cap al PSOE, «la mesa de diàleg [amb l'Executiu de Pedro Sánchez] és un pas endavant, perquè és la primera vegada que es reconeix l'existència d'un conflicte polític».
«Marejar la perdiu»
Jordi Turull va corroborar les dades de l'informe de la Generalitat que assenyalen que l'aplicació del 155 sota el govern del PP va comportar l'acomiadament de 234 treballadors públics, retards de contractes i unes pèrdues de 1.800 milions d'euros. Sobre la promesa reiterada de la nova «República» feta pel Govern del qual va formar part, l'exconseller va afirmar que ho tenien tot a punt per convertir Catalunya en un nou país en només quatre mesos i que, per tant, no van enganyar ningú. A continuació, Turull es va declarar partidari del «diàleg real» i no del que serveix per «marejar la perdiu».
Dret a «un somriure»
«No em penedeixo de res. Si [els independentistes] som tants és perquè moltíssima gent de l'Estat ha fallat políticament, jurídicament i moral», va declarar l'exconseller Raül Romeva, que avisava, en la línia que ho feia unes hores abans Junqueras: «Estic disposat a perdre i, si perdo, tornar a intentar-ho amb més saviesa. Que ningú no ho dubti: hem vingut per quedar-nos». Romeva reclamava el dret dels catalans a «algun somriure»: «Un país no pot viure de forma permanent en l'histerisme, la bronca o el combat polític (...). No és humanament suportable».
Més «diàleg»
També van comparèixer Quim Forn -«abandonem partidismes i tacticismes», va dir-, Josep Rull i, en última instància, Dolors Bassa, que al matí arribava al Parlament, on era rebuda pel president de la cambra, Roger Torrent, i per Quim
Torra. Com Junqueras, Bassa també es mor de ganes de negociar: «Ara no necessitem baralles (...), és el moment del diàleg i d'avançar dia a dia», va exposar.
Ahir, al Parlament, en un dia de treva en la guerra oberta entre JxCat i ERC, si no es va pronunciar cent vegades la paraula «diàleg» no se la va sentir cap. Tots els compareixents la van mencionar; altra cosa és el que tenien al cap: les eleccions catalanes, que arribaran més d'hora que tard.
