Eleccions anunciades, campanya en marxa i taula de negociació entre els governs espanyol i català... posposada per a després dels comicis per part de La Moncloa, però recuperada amb imminència poc després per la pressió exercida per ERC. El president del Govern central, Pedro Sánchez, reaccionava a l'anunci electoral de Quim Torra -condicionat a l'aprovació del pressupost- ajornant per a més endavant les trobades bilaterals programades per buscar una solució política al conflicte català. Des de La Moncloa s'afanyaven a rebaixar el rang de la reunió entre Sánchez i Torra, prevista per al 6 de febrer a Barcelona. Fins que no hi hagi nou Govern a Catalunya, insistien des de Madrid, la taula de negociació no abordarà qüestions de calat. La resposta de Torra: que anirà a la trobada amb Sánchez amb la reinvindicació màxima a la carpeta, l'«autodeterminació», el final de «la repressió» i l'«amnistia» per als presos. Ara bé, unes hores després, el Govern rectificava i anunciava «disposició a celebrar la taula de diàleg entre governs acordada abans de les eleccions catalanes».

ERC: «incompliment flagrant»

El missatge inicial de La Moncloa no va agradar a ERC, que, sotmesa a una gran pressió per part dels sectors independentistes més rupturistes -en els quals se circumscriu JxCat-, denunciava que Sánchez cometia un «incompliment flagrant» de l'acord tancat fa unes setmanes quan negociaven amb el PSOE l'abstenció per fer possible la investidura. Consideraven que l'actitud demostrada pel president espanyol traspua «irresponsabilitat absoluta» i exigeixien una data imminent de posada en marxa de la taula. En el comunicat fet públic ahir per la direcció d'ERC també es feia al·lusió a JxCat -l'encara soci de Govern d'ERC a la Generalitat- per dir que al partit d'Oriol Junqueras són conscients que «alguns no volen la taula [de negociació] perquè no se la senten seva». Abans que quedés sense efecte, la decisió de Pedro Sánchez de deixar el diàleg entre governs per a més endavant arribava enmig de les dures crítiques de l'oposició -PP, Vox, Cs-, que abomina que el mandatari espanyol accepti reunir-se amb un president inhabilitat per un tribunal, tot i que la sentència no és encara ferma perquè està pendent del dictamen del Suprem, que en funció de quan arribi podria acabar essent la instància que determini quan se celebraran les eleccions. Així les coses, el PSOE, per mitjà de la portaveu Adriana Lastra, negava que el canvi de parer de la Presidència es degués a les pressions d'ERC: «Ha estat el convenciment polític», deia. Amb la data electoral en l'aire, els partits ja vetllen armes per prendre posicions en una cursa que obre possibles nous escenaris i que, fins ahir, només anticipa una enquesta d'En Comú Podem, que situa ERC vencedora dels comicis, amb més del 25% d'intenció de vot i el PSC com a segona força, una mica per sobre del 20%. El sondeig pronostica una davallada de JxCat, que es quedaria amb el 15,6% dels vots -sis punts menys que el desembre de 2017-, una patacada més de Cs, que baixaria fins al 12,1% i es quedaria molt lluny del 25,35% que va donar la victòria a Inés Arrimadas, i una millora dels comuns, que fregarien l'11% dels sufragis. L'enquesta vaticina l'entrada de Vox al Parlament, amb el 5 % dels vots, gairebé el mateix percentatge que la CUP, que n'obtindria el 5,3%.

Primers moviments

Així les coses, i amb el partit de Miquel Iceta llançant els primers eslògans de precampanya a les xarxes -#GiremFull! i #AraIZ-, els moviments en clau electoral al si dels partits ja han començat. El PDeCAT, una de les marques integrades en la nebulosa de JxCat, nomenava ahir l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, una figura emergent a les files postconvergents, portaveu al Parlament. Mentrestant, a JxCat el nom de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, comença a circular com a possible presidenciable i, per la seva banda, Arrimadas s'obre a la possibilitat de formar coalició amb el PP, una opció que Pablo Casado ja va plantejar per a les generals.