El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un recurs de súplica contra la interlocutòria mitjançant la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar obrir-li una nova causa per negar-se a retirar una pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats".

Es tracta d'un recurs de súplica contra la interlocutòria del 3 de febrer, en el qual el TSJC va acordar obrir una nova investigació a Torra per no fer cas a una ordre de treure de la balconada del Palau de la Generalitat aquesta pancarta, finalment retirada pels Mossos d'Esquadra.

En el seu recurs, Torra demana "revocar" la interlocutòria per "falta d'imparcialitat i per constituir una ingerència il·legítima en el dret fonamental a la llibertat d'expressió".

Torra, que ja va ser condemnat pel TSJC a any i mig d'inhabilitació -sentència que encara no és ferma- per negar-se a retirar a temps en període electoral una pancarta a favor dels presos, al·lega que els tres magistrats signants de l'acte "han participat en una altra causa per delicte de desobediència "contra ell: Jesús Barrientos, Mercedes Armas i Carlos Ramos.

Sobre el magistrat Carlos Ramos -que "ocupa la seva plaça al TSJC gràcies a la proposta formulada pel PSC" al Parlament-, el recurs diu que, en ser "designat per segona vegada instructor d'una causa que versarà sobre el mateix objecte que l'anterior, està clarament contaminat per conèixer de la present causa".

Torra invoca a més l'article 57 de l'Estatut per subratllar que, com a diputat del Parlament, en el moment dels fets disposava d'"inviolabilitat" pels vots i les opinions que pogués emetre en exercici del seu càrrec.

Segons Torra, hi ha en aquest cas una "insuportable ingerència del poder judicial en l'activitat del poder legislatiu i executiu".

Argumenta així mateix que "l'exhibició de símbols o missatges no és una activitat administrativa" i remarca que la pancarta que penjava de la balconada del Palau de la Generalitat "no és diferent del llaç groc" que llueix Torra a la solapa en els seus actes públics o dels "colors d'Espanya que altres autoritats llueixen als seus canells".

Denuncia que "aquesta resolució, dictada per magistrats no imparcials", és una nova expressió de "persecució política de caràcter ideològic".

"Les pancartes no agraden, el missatge polític disgusta enormement i sobretot, més que apartar el president, es persegueix un efecte desànim. Vingui qui vingui a presidir la Generalitat durant els pròxims anys, el que haurà de tenir en compte és que no tots els cartells i simbologia exhibida en edificis públics seran del gust del poder judicial, elegits molts dels seus membres per extracció partidista", afegeix.