El ple del Parlament va aprovar una proposta de resolució en la qual s'insta TV3 i els altres mitjans de la CCMA a variar el tractament informatiu sobre la família de l'expresident Jordi Pujol i a no oblidar que està encausada per presumpta corrupció. Aquesta proposta de resolució, corresponent al ple monogràfic sobre corrupció, va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups menys el de JxCat, que es va abstenir, i es va promoure després que el passat mes de gener TV3 emetés un documental en el qual entrevistava Jordi Pujol.
En el text aprovat es constata que «la CCMA no ha programat cap contingut específic sobre els casos de corrupció política, frau i evasió d'impostos que són motiu de processos judicials que afecten l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol». El Parlament, en conseqüència, insta el Govern a adoptar les mesures necessàries per garantir «el compliment de la missió de servei públic i rigor informatiu que exigeix el Llibre d'Estil de la CCMA a les aparicions i tractament de l'expresident Jordi Pujol».
La cambra recorda, en aquest sentit, que Pujol «està encausat per diferents escàndols de presumpta corrupció que l'afecten a ell personalment i a membres de la seva família». Per això exigeix a TV3 i als altres mitjans de la CCMA «contextualitzar la informació i oferir diferents elements de judici a la ciutadania». El Parlament els demana també que tinguin present que a Jordi Pujol li va ser retirat el tractament de Molt Honorable, l'oficina institucional, la pensió vitalícia i altres títols «per part del Parlament».
Quarantena de propostes
Paral·lelament, el ple monogràfic sobre la lluita contra la corrupció va finalitzar amb l'aprovació d'una quarantena de propostes de resolució en què es demana reforçar «els mecanismes de control», protegir els alertadors i celebrar una cimera en el marc d'un pacte nacional anticorrupció.
El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno, va valorar positivament el desenvolupament del ple, i va destacar especialment que tant el Govern com els grups de l'oposició hagin assumit moltes de les recomanacions realitzades per l'oficina que ell dirigeix. «Es reforçaran els mecanismes de control, que són imprescindibles avui en dia, i als països on no s'aposta per ells els costa car -va explicar Gimeno- i, a més, he vist que hi ha voluntat de millorar el sistema de contractació pública, que és un del punts febles».
El director de l'OAC considera que cal seguir aprofundint en la qüestió d'evitar incompatibilitats amb «els grups d'interès per evitar les 'portes giratòries'», i va destacart la importància que els grups hagin demanat accelerar la tramitació de la llei que ha de protegir els alertadors.
«Estem fent passos importants en aquesta qüestió i ara hi ha consciència de la importància de protegir els alertadors en tots els àmbits», va assenyalar, quelcom que resulta imprescindible, va dir, per a garantir el seu anonimat «i no posar en risc» els seus llocs de treball i «la seva qualitat de vida».
El grup proponent del ple monogràfic, Ciutadans (Cs), només va veure aprovades tres de les deu propostes de resolució que va presentar, però les que van tirar endavant ho van fer per unanimitat.
En la primera d'elles s'insta la Generalitat a «convertir la lluita contra la corrupció en un objectiu central de la seva política», quelcom que el diputat de Cs Dimas Gragera va considerar fonamental. «És important -va explicar- perquè en els anys en què governaven convergents com Lluís Prenafeta, Macià Alavedra, Jordi Pujol, o en els que l'aconseguidor socialista, Luigi podia actuar, aquest Parlament feia més por que el Chicago dels anys 20».
La CUP, que només va veure aprovada una de les seves dues propostes, va aconseguir que la cambra obligui la Generalitat a organitzar abans de 90 dies una «cimera» contra la corrupció.
En una proposta consensuada per diversos grups es demana també a l'executiu català que impulsi un Pacte Nacional contra la corrupció, que aprovi un codi ètic del servei públic i que es personi com a acusació particular per perseguir «tots els casos d'ús indegut de patrimoni públic».
