A principis de gener del 2003, just després de les vacances de Nadal, dos crims van deixar en xoc la ciutat de Barcelona. Amb només onze dies de diferència, dues dones d'entre 45 i 50 anys van ser brutalment assassinades en el mateix aparcament del barri del Putxet de Barcelona. En ambdós casos, l'assassí va actuar de forma despiadada. Aquest dilluns a la nit, el programa 'Crims' de TV3 recupera la seva història.

Els forenses que van realitzar les autòpsies a Maria Àngels i Mayte ho tenien clar: l'assassí era un sàdic per "l'elevat nombre de cops a nivell occipital produïts per no matar, el que parla d'un cert component sàdic per part de l'homicida", especialment en el segon assassinat. També van assegurar que "quan va voler causar la mort, els cops van ser d'una violència extrema". En tots dos casos, la causa de la mort va ser "politraumatisme cranioencefàlic".

Les dues dones van ser emmanillades amb les mans enrere a una barana de l'escala de l'aparcament, amb els peus lligats, una bossa de plàstic al cap i un diari a la boca. A més, l'assassí va lligar les víctimes amb una corda i les va colpejar amb un martell. Maria Àngels va rebre set cops al cap, "dos mortals de necessitat"; i Mayte a l'almenys 12 cops de martell, "tres mortals".

Per acabar d'enredar el cas, el presumpte homicida va enviar un missatge des del mòbil de la primera víctima al seu marit: "Em trobo bé però no m'espereu aquesta nit, no vindré a dormir". Més endavant, va enviar-li nous missatges oferint informació sobre l'assassinat a canvi de diners.

Tot i que l'any 2003 encara no hi havia càmeres als caixers automàtics (l'assassí va retirar efectiu d'un caixer amb la targeta de la primera víctima i ho va intentar amb la segona), sí que n'hi havia a l'interior de les sucursals. Va ser així com van aconseguir una imatge difuesa de la silueta del sospitós. Això, sumat a les restes d'ADN van posar investigadors en la pista de Juan José Pérez Rangel.

Es tractava d'un jove de 24 anys, criat a la Mina, però que va residir durant un temps al Putxet i que va llogar una plaça d'aparcament a l'immoble on acabaria cometent els crims. Per això, el propietari del pàrquing tenia una còpia del DNI que acabaria essent decisiva per a la seva detenció.

El desembre de 2004, un jurat popular el va considerar culpable i el jutge el va condemnar a 52 anys de presó.