L'expresidenta de Parlament Carme Forcadell i l'exconsellera de Treball Dolors Bassa van sortir, ahir, el primer dia que se'ls aplica l'article 100.2 del reglament penitenciari, unes hores de presó al llarg de les quals es van poder dedicar a cuidar familiars i exercir voluntariat. En aquest context, ahir transcendia que l'exconseller d'Interior, Joqaquim Forn, treballarà al departament legal de l'empresa Mediapro, propietat de Jaume Roures. Seguint les passes del líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que va sortir el passat 13 de febrer per primer cop de presó per anar a treballar, Forcadell i Bassa van abandonar durant unes hores el seu centre penitenciari en la línia del que han anat fent les presons catalanes que també han concedit de moment a l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i a l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.

De bon matí, Forcadell

Forcadell, condemnada a onze anys i mig de presó per sedició, va abandonar cap a les 8.30 hores del matí la presó de Mas d'Enric del Catllar (Tarragonès) per dur a terme tasques de voluntariat i cuidar la seva mare, d'edat avançada. La junta de tractament de Mas d'Enric va acordar el 12 de febrer passat aplicar a Forcadell l'article 100.2, que permet flexibilitzar el seu règim penitenciari, perquè pugui sortir tres dies entre setmana, a raó de nou hores diàries, inclòs el desplaçament d'anada i tornada a la presó. En el seu compte de Twitter, l'expresidenta del Parlament va penjar una foto seva sortint a peu de la presó, amb l'expressió: «persistim».

Bassa, al migdia

Poc després de Forcadell, cap a les 12.00 hores, abandonva la presó de Puig de les Basses, a Figueres, l'exconsellera de Treball Dolors Bassa, a qui la junta de tractament també va aplicar l'article 100.2, que en el seu cas li permet sortir de presó tres dies a la setmana, vuit hores cada jornada, per tenir cura d'un familiar d'edat avançada. L'esperaven familiars a la sortida del centre penitenciar, entre els quals hi havi a la seva germana, la diputat d'ERC al Congrés Montserrat Bassa. D'aquesta manera, Dolors Bassa és la primera exconsellera del Govern de Carles Puigdemont condemnada després del judici al Tribunal Suprem a la cúpula del procés que pot sortir de la presó en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari.

Cinc presos beneficiats

Fins al moment, les presons catalanes han aplicat aquest article, que flexibilitza el règim penitenciari, a cinc dels nou líders del procés condemnats a penes de presó pel Suprem: Cuixart -que el va començar a exercir el passat 13 de febrer per anar a treballar i exercir de voluntari-, Forcadell i Bassa, a més de Sànchez i Forn, que encara no ho han activat.

En aquest context, els cinc casos en què les presons han acordat aplicar l'article 100.2, mesura que és d'aplicació immediata i que requereix la ulterior aprovació del jutge de vigilància penitenciària, fins al moment la Fiscalia únicament ha demanat que es revoqui la de Cuixart, en considerar que la seva condemna també té una finalitat d'"intimidació" a la societat per dissuadir la comissió de delictes.

Dret penal

En el cas de Forn, que compleix condemna de deu anys i mig a la presó de Lledoners, treballarà al departament legal de l'empresa audiovisual Mediapro, on s'encarregarà dels temes de dret penal, durant el permís que li ha concedit la junta de tractament de la presó en virtut de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Forn podrà sortir de la presó dotze hores i mitja al dia, cinc dies a la setmana, de dilluns a divendres. De la seva banda, la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, va assegurar la setmana passada que és «previsible» que es pugui aplicar l'article 100.2 als nou presos del procés i no va descartar que a algun d'ells se li concedeixi el tercer grau quan es revisi, abans de juny, la seva actual classificació. El 100.2 el proposen les juntes de tractament de les presons -integrades per juristes, psicòlegs, educadors socials, metges i mestres- i els recursos s'esgoten a l'Audiència de Barcelona, a diferència de la classificació penitenciària, en què l'última paraula la té el tribunal sentenciador.