L'acord tancat ahir per les presidències espanyola i catalana ja s'interpretava en termes de «cessió» -qui ha acabat baixant del burro, Pedro Sánchez o Quim Torra?- pocs minuts després de ser anunciat després d'un intercanvi epistolar matiner (en plena era digital) entre les dues institucions: si no hi ha cap sobresalt d'última hora, el dimecres 26 de febrer, a La Moncloa, els interlocutors de les dues bandes s'asseuran al voltant de la taula de negociació amb la intenció de desfer el cabdell de la política catalana, que encara viu atrapada en l'u d'octubre del 2017, el dia del referèndum il·legal, de les càrregues policials, de la lipotímia nacional. Sánchez cedeix: la trobada, en què hi seran presents la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; la portaveu, María Jesús Montero, i els ministres de Política Territorial, Cristina Darias; d'Universitats, Manuel Castells, i de Sanitat, Salvador Illa, es farà dos dies més tard del que proposava La Moncloa; Torra també afluixa: la negociació bilateral arrenca sense la figura del mediador, tan invocada pel sector dur de l'independentisme. Això sí, se'n parlarà, perquè el president català vol que s'inclogui en l'ordre del dia de les qüestions a tractar, a banda de l'autodeterminació i l'amnistia per als presos del procés i la «fi de la repressió». Qui ha cedit més, doncs? En política tot és defensable.

La mesa del «retrobament» i del «recomençament» (els spin doctors socialistes s'han rendit al prefix «re-»), però, no comença «amb bon peu» a criteri de l'inquilí de la Casa dels Canonges, la residència oficial dels presidents de la Generalitat que té un lavabo ple de miralls al gust de Bibis Salisachs Rowe, vídua d'Antoni Samaranch -abans de la restauració de la Generalitat al palauet hi vivia el president de la Diputació, càrrec que als anys 70 ocupava Joan Antoni Samaranch- i una petita sala de cinema desmarxada: «Fer propostes de data de reunió a través dels mitjans de comunicació (...) no és la manera de mostrar que es vol un diàleg honest i fructífer», retreu Torra a Sánchez, que en la carta és tractat de «vós» (més català, impossible). Explica el president que el dilluns 24, la data proposada unilateralment per La Moncloa per evitar dilatar l'inici de la taula, no li anava bé «per raons de caràcter personal i privat» d'agenda. Aquell dia, el 24, el país podia esperar i Torra proposava dates alternatives: avui, divendres 21; diumenge 23; dimecres 26; dijous 27 i divendres 28. Unes hores després de rebre la carta, des de la Presidència espanyola assenyalaven el dimecres 26 com el dia «D» -«ens sembla perfecte poder convocar [llavors] la primera sessió de la mesa de diàleg»-, a la qual Sánchez acudirà «amb el millor dels esperits» i sabedor que a Torre potser «no li agrada el format».

La polèmica per la data i les condicions de la taula de negociació obeeix a estratègies electorals -sobretot- i amaga multitud de desencontres: entre JxCat i ERC, partits que han passat a l'atac des que Torra anunciés que anunciaria eleccions; i entre governs: l'espanyol vol que es comenci per abordar punts que puguin acabar en acords «més fàcils», i, el català, sobretot el president i per extensió, JxCat, planteja qüestions molt de màxims. De moment, hi haurà #sitandtalk, però sense mediador.