L'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts per Catalunya Carles Puigdemont va fer una crida a preparar «la lluita definitiva» de l'independentisme «amb la mateixa convicció» que es va celebrar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, però -va aclarir- «superant errors i vencent dubtes i febleses».

En el primer gran míting del Consell per la República, organitzat ahir al Parc de les Exposicions de Perpinyà, Puigdemont va instar l'independentisme a mantenir la «mobilització permanent» i a «preparar-se» per avançar cap a l'objectiu d'una república sense exclusions perquè «no sobra ningú». El d'aquest dissabte va ser un acte concorregut en el qual JxCat es va bolcar, amb l'assistència del president de la Generalitat, Quim Torra, i tots els seus quadres. Això, però, no va passar amb Esquerra Republicana, ja que s'hi van absentar dirigents com el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, o el president del Parlament, Roger Torrent; mentre que la CUP ni tan sols va participar-hi perquè el va considerar un esdeveniment partidista. En aquest context, Puigdemont va emfatitzar que «a la república catalana no hi sobra absolutament ningú, tots els camins que ens portin a la república, siguin els nostres o els aliens, són camins que ens convenen, i hi cabem tots, sense excepció». A només trenta quilòmetres de frontera i a la capital de la Catalunya Nord, Puigdemont va apel·lar als presents i a aquells que, va dir, s'havien quedat a la carretera encallats i no van poder arribar-hi per «preparar-se per guanyar la llibertat».

«Catalanes i catalans, preparem-nos i ajudem-nos a preparar a qui sigui; ens hem de preparar fort perquè queda molta feina per fer i no ho podem ajornar», va subratllar l'expresident, que va admetre que el sobiranisme s'ha de «coordinar millor».

Xiulets per a la taula de diàleg

En el seu discurs, Carles Puigdemont, que es pot moure per la Unió Europea excepte Espanya sense ser detingut per la immunitat d'eurodiputat, no va fer cap al·lusió a la taula de diàleg pactada entre ERC i PSOE per a la investidura del president del Govern espanyol i en la qual també participen el president Torra i JxCat. Quan una breu seqüència de la reunió de la taula celebrada dimecres a La Moncloa va aparèixer, per un moment, a la pantalla de l'escenari va rebre alguns xiulets del públic.

Poc abans, l'havia criticat durament la companya de files de Puigdemont al Parlament Europeu, Clara Ponsatí: «No ens deixem entabanar per fotografies de taules que només serveixen perquè pugui guanyar temps Pedro Sánchez; ens hem de preparar per al pròxim embat per la ruptura», va afirmar l'exconsellera. I va afegir que «mentre hi hagi independentistes, hi haurà repressió, exili i presó. Ha passat sempre. Per això és una enganyifa contraposar diàleg a independència» -va insistir- i va assegurar que no serveix de res ajornar la independència per buscar el lloc de Catalunya dins d'Espanya.

Per la seva banda, el també eurodiputat de JxCat Toni Comín va preguntar al Govern espanyol si escoltarà les instàncies judicials europees que els han permès ser membres de l'Eurocambra i baixar fins al sud de França. Comín seran necessàries «més accions i sacrificis, sempre des de la lluita democràtica i pacífica»; per la qual cosa va cridar a crear les condicions i a preparar-ho perquè sigui possible.

En els compassos finals de l'acte i abans del discurs de tancament de Puigdemont, es van escoltar els missatges gravats del líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, i de la secretària general, Marta Rovira, que van parlar en nom dels altres presos republicans que no tenien missatge propi: Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa.

Junqueras, a través d'un àudio gravat, va subratllar que «quan som molts, quan actuem de forma coordinada i sense retrets» el moviment sobiranista té «força per obligar a fer coses a l'Estat que, per si sol, no hauria fet», posant en valor així la taula de negociació. El líder d'ERC empresonat va insistir que mai ha renunciat als seus objectius, tot i pagar «un preu molt alt en primera persona». Si alguna cosa caracteritza els catalans i els independentistes és, segons Junqueras, la «persistència». I va concloure que «sent més i més diversos es guanyarà per desbordament democràtic». «Hem de ser molts, tants que ho farem inevitable», va afegir.

Oriol Junqueras va celebrar com una «victòria incomplerta i insuficient» el fet que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí siguin eurodiputats i ho va atribuir a una «tasca coordinada de presos, exiliats i el conjunt del moviment republicà». Tot i així, va remarcar que encara no s'ha aconseguit la construcció d'una república catalana i que, per tant, no es pot defallir.

En un context en què les relacions entre JxCat i ERC no travessen el seu millor moment, el seu missatge no va ser ben rebut per part dels assistents, que van xiular quan va reivindicar que han forçat l'Estat a negociar.

En un altre moment, Marta Rovira -a través d'un vídeo enregistrat a Suïssa- va defensar que cal «tornar a fer pinya per avançar» cap a la independència: «Acabem amb els debats interns», va pregar en la seva intervenció.

La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Caula, va encapçalar la delegació dels republicans en l'acte de Perpinyà, al qual també van assistir el diputat i regidor a l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall i el vice-secretari general de Vertebració territorial, Isaac Peraire.

Agraïment a l'alcalde de Perpinyà

La jornada va començar amb una trobada matinal amb l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, en què el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'expresident Carles Puigdemont van agrair la «solidaritat i fraternitat» d'aquesta ciutat i van afegir que es tracta d'una «penyora» que la Catalunya del Sud retornarà amb «escreix» quan ho necessitin. «Gràcies a vosaltres sabem que hi ha llum», va afegir Puigdemont.

Per la seva banda, Torra va dir que es tracta d'un «dia d'esperança» i d'un «retrobament entre les dues Catalunyes». L'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, va explicar que ha acollit la delegació catalana perquè està a favor de la llibertat d'expressió i va recordar que Perpinyà és «terra d'exili». La recepció es va fer poc abans de l'acte organitzat pel Consell per la República, que preveu aplegar unes 70.000 persones.