25 de març de 2020
25.03.2020
Diari de Girona

Junqueras demana la recusació dels dotze jutges de Tribunal Constitucional

L'exvicepresident i Raül Romeva qüestionen la seva imparcialitat per prejudicis "ideològics"

25.03.2020 | 19:58
Romeva i Junqueras durant el judici.

L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva han plantejat la recusació dels dotze jutges que integren el Tribunal Constitucional, en qüestionar la seva imparcialitat per prejudicis "ideològics" davant el moviment independentista .

En un escrit, la defensa de Junqueras i Romeva, condemnats a 13 i 12 anys de presó respectivament per sedició, ha demanat la recusació dels magistrats, abans que hagin de resoldre sobre el recurs d'empara presentat contra la sentència de Tribunal Suprem.

A més de formular recusació, la defensa dels dos exconsellers d'ERC, que invoca la vulneració de drets fonamentals a un tribunal imparcial i a un procés públic amb garanties, demana també l'abstenció d'aquells magistrats que per "convicció personal entenguessin que la seva ideologia podria entelar la tasca de decisió que els competeix".

Segons l'opinió dels condemnats, la imparcialitat judicial exigeix que els jutges que intervinguin en una causa "s'acostin a la mateixa sense prevencions ni prejudicis" i no manifestin cap tipus de "interès a participar" en el desenvolupament del procediment.

No obstant això, sosté l'advocat Andreu Van Den Eynde, els fets que s'atribueixen a Junqueras i Romeva "es defineixen com l'intent d'un moviment polític independentista i republicà de construir un nou Estat independent d'Espanya".

Per aquest motiu, afegeix l'escrit, els magistrats recusats "han d'analitzar" si estan en condicions de jutjar o prendre qualsevol decisió sobre l'assumpte, "sense cap prejudici personal a aquests processats, sense interès en el plet i sense enemistats fundades en aquesta discrepància ideològica".

Per als processats, es tracta d'un "escenari polític sobre el qual la més alta judicatura espanyola semblaria impossible que es mantingués al marge, sobretot si s'atén als informes internacionals (GRECO), enquestes i notícies que situen Espanya al capdavant de la politització de la justícia i la manca d'independència i transparència dels seus òrgans jurisdiccionals".

Un altre dels fonaments de la recusació és el fet que, al llarg del procés, el tribunal ha adoptat decisions "que demostren un interès com a mínim indirecte en l'objecte de la causa".

De fet, subratlla l'escrit, totes les decisions relatives als processos judicials contra els líders independentistes "parteixen o es fonamenten en imputacions vinculades amb actes de suposada desobediència al Tribunal Constitucional" i ha estat aquest òrgan el que ha acordat "la nul·litat de les resolucions que després s'utilitzaran com a base per a la imputació i condemna".

Segons el lletrat, el TC "ha resolt desenes de recursos d'empara" derivats de la causa del Suprem contra els líders del procés, "efectuant una valoració jurídica el cas amb coneixement ple i directe sobre l'objecte de la causa, amb assumpció de culpabilitat d'aquests".

L'escrit subratlla que, en la tramitació dels recursos d'empara presentats per les defenses, el TC "ha utilitzat criteris exclusivament d'oportunitat, allunyats de la legalitat, objectivitat i imparcialitat requerits", el que només ha de "pal·liar" mitjançant la recusació tots els magistrats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook