La Fiscalia de Barcelona ha presentat una querella contra un tuiter per difondre un vídeo fals que atribuïa a un menor estranger no acompanyat (mena) l'autoria d'una pallissa a una jove, a la qual suposadament havia violat a Canet de Mar (Maresme).
A la querella, que investiga el jutjat número sis de Martorell (Baix Llobregat), el Ministeri Públic acusa d'un delicte contra els drets fonamentals de lesió de la dignitat per motius de discriminació per nació o origen i l'agreujant de difusió per internet a l'internauta, resident a Sant Andreu de la Barca.
Es tracta de la segona iniciativa legal de la Fiscalia de Barcelona contra les Fiscalia de Barcelonafake news després que al febrer es querellés contra una tuitera acusada de difondre un altre vídeo fals que atribuïa actituds violentes a un grup de menes quan en realitat havia estat gravat al Brasil.
El vídeo d'aquesta segona querella culpava a un jove estranger d'una brutal agressió que en realitat va succeir a la Xina i va ser divulgat per les autoritats de país asiàtic, de manera que, com sosté el Ministeri Públic, «no té res a veure amb cap fet succeït a Espanya ni de bon tros a la localitat de Canet de Mar».
En un missatge a Twitter, que hauria penjat la nit de l'1 de juliol del 2019 per acompanyar la gravació, el querellat va sostenir: «Aquí teniu el vídeo del MENA marroquí de Canet de Mar, a aquests que els hi donarem la paga fins els 23 anys, els nens de Pedrito Piscinas. Per cert, després per a més inri la viola, aquests energúmens i aquestes manades de marroquins no sortiran als mitjans».
El vídeo, de 45 segons de durada i visualitzat 21.900 vegades, mostra un home agredint una dona, a la qual propina quinze cops de puny al cap i set cops de peu fins deixar-la inconscient, després de la qual cosa li intenta baixar els pantalons i, finalment, l'agafa dels cabells i l'arrossega per terra i desapareix del camp visual de la càmera de vigilància que grava els fets.
El fiscal coordinador dels delictes d'odi, Miguel Ángel Aguilar, considera que el tuiter, la publicació del qual va ser retuiteada 19 vegades, va tenir 13 aprovacions i va generar almenys 93 comentaris, va actuar «mogut per la seva animadversió i profund rebuig als immigrants estrangers d'origen marroquí, i entre ells al seu sector més vulnerable com són els menors no acompanyats».
L'acusa a més de pretendre, «amb manifest menyspreu a la veritat i de forma massiva i indiscriminada», associar el vídeo amb una presumpta violació comesa a Canet de Mar per dos menors tutelats «per tal de difamar als menors no acompanyats procedents d'altres països».
I per això, «associant-los de manera generalitzada amb actes violents i agressions sexuals, desacreditant-los i contribuint d'aquesta manera a despertar o augmentar entre la població els prejudicis i estereotips contra aquest col·lectiu de persones, especialment vulnerables, amb el consegüent risc de generar sentiments de rebuig i hostilitat social».
El fiscal destaca també que el perfil del querellat conté «múltiples publicacions de naturalesa xenòfoba i racista» amb «suposades informacions deformades sobre els immigrants", especialment referents a "magrebins i/o musulmans» i aporta fins a onze exemples al respecte.
Alguns d'ells qualifiquen als menes com a «fills de la gran puta» i als musulmans com «moros de merda», en un altre cas es reprodueix la imatge del dictador Adolf Hitler per «solucionar el problema dels menas» i en una altra publicació es mostra la creu cèltica, associada a la ideologia supremacista, al costat de la frase del líder del Ku Klux Klan David Lane: «Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i un futur per als nens blancs».
El Ministeri Públic va acordar obrir una investigació arran d'una denúncia presentada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) per la difusió d'un vídeo a Twitter amb expressions i imatges que podien portar a la «promoció, afavoriment o incitació a la violència, l'odi, l'hostilitat o la discriminació contra els menors no acompanyats».
El fiscal va ordenar llavors als Mossos d'Esquadra identificar l'autor de la publicació a Twitter, una xarxa social que, recorda, té un potencial d'accés a Espanya de 5 milions d'usuaris i gràcies a l'atestat policial s'han pogut identificar els perfils d'altres persones que van difondre els continguts denunciats.
Atès que dos dels usuaris mencionats resideixen a Múrcia i Almeria, s'ha remès ja la documentació pertinent a les fiscalies provincials corresponents a cada cas.
