El jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, ha imputat 12 ex alts càrrecs de Convergència Democràtica (CDC), entre ells Felip Puig, Pere Macias, Xavier Crespo, Jordi Jané i Irene Rigau, a més de diversos exdiputats, per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, la finalitat del qual hauria sigut finançar el partit, segons la interlocutòria a què ha tingut accés El Periódico. El magistrat que investiga el 'cas 3%' de presumpte pagament de comissions il·legals a l'extint partit, ha acordat obrir una peça separada per investigar en profunditat les donacions que una sèrie de dirigents convergents van fer a la formació política.

Quatre dels polítics investigats van ostentar alts càrrecs en els governs de Jordi Pujol i Artur Mas. Es tracta de Felip Puig (va ser conseller de Política Territorial i d'Interior, entre altres càrrecs), Pere Macias (exconseller de Política Territorial i també de Medi Ambient), Jordi Jané (exdiputat al Congrés i després conseller d'Interior) i Irene Rigau (va dirigir els departaments de Benestar Social i Ensenyament). La petició d'investigació ha sigut impulsada pel fiscal anticorrupció que tramita el procediment, José Grinda. Al seu entendre, les persones ara investigades pot ser que estiguin implicades en el delicte de blanqueig de capitals i, en particular, «es tracta d'algun tipus d'actuació a través de la qual el partit ingressa i justifica fons d'origen desconegut a l'empara de donacions realitzades per particulars».

Estructura planificada

El jutge afirma en la seva interlocutòria que «existeixen elements indiciaris» que permeten afirmar que alts càrrecs del CDC, «en connivència amb altres càrrecs públics i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i amb diferents empresaris, van posar en marxa una estructura per finançar il·legalment» el partit, «de manera encoberta».

Dins d'aquest marc, el jutge considera que hi ha indicis que les donacions que els 12 ex alts càrrecs convergents investigats van fer al partit, entre els anys 2009 i 2010, eren «actes d'aflorament de diners procedents de delicte fet per persones pròximes a CDC seguint el pla superior traçat per jerarques del partit, incorporar a la vida il·lícita les quantitats en efectiu que havien arribat» a la formació política.

Ni quotes d'afiliats ni campanyes

En aquest mateix sentit, el magistrat concreta que les donacions realitzades pels 12 ex alts càrrecs convergents imputats «no són aparentment quotes d'afiliats», ni aportacions fetes per part dels seus càrrecs electes, sobretot per per l'«import, sens dubte excessius per a aquest concepte» ni es corresponien a una campanya de recaptació que hauria dut a terme CDC, sol·licitant una «esforç extra» als seus militants. Al jutge també l'estranya que les quantitats tinguin una «sorprenent homogeneïtat» i una «coincidència de dates», que inclou des de l'octubre del 2009 al desembre del 2010.

La interlocutòria per la qual es decreta l'obertura de la peça separada detalla, a més, que els ex alts càrrecs investigats, quan van arribar els anys 2014 i 2015, ja es van limitar, en canvi, a entregar al partit les seves quotes com a militants, sense que es repetís cap donació «extra» com les que van dur a terme quatre anys enrere. I incideix en el fet que «és cert» que en les dates en què es produeixen les donacions són extraordinàriament pròximes», sent sorprenent «l'estranya pràctica verificada de fer dues donacions d'alt import (3.000 euros) amb separacions de tot just alguns dies, o que existeixi coincidència el dia en què diverses persones fan les donacions casualment sempre del mateix import rodó de 3.000 euros».

El jutge arxiva el «regal» a Rafael Ribó

El jutge José de la Mata ha arxivat la investigació oberta contra el síndic de greuges, Rafael Ribó, pel viatge que va fer el 2015 per assistir a la final de la Lliga de Campions a Berlín en la qual jugava el Barça i que va ser costejat per Jordi Soler Paredes, un dels investigats en la trama del 3%. El magistrat argumenta que «no existeixen indicis fundats i seriosos que permetin afirmar sòlidament» que el «regal» de l'empresari al síndic «es produís en consideració de la seva funció, per la qual cosa s'ha de concloure que aquesta conducta queda extramurs del dret penal, sense que altres valoracions des d'altres aproximacions (polítiques, ètiques o morals) resultin rellevants» en aquest procés penal. Ribó va aconseguir places per a ell, la seva dona i la seva filla gràcies a la gestió d'una tercera persona.