El Departament de Salut vol realitzar abans de finals de juliol les operacions i proves diagnòstiques de caràcter greu ajornades durant la pandèmia del coronavirus. Serien sobretot intervencions relacionades amb el càncer, malalties cardiovasculars i proves de cribratge.
Ho ha anunciat la directora de l'Àrea Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut), Xènia Acebes.
El director del CatSalut, Adrià Comella, ha dit que tenen la intenció de mantenir per sobre dels 800 els llits estables d'UCI un cop passi l'epidèmia d'aquí uns mesos, fins a un 30% més que els 675 que hi havia abans de l'esclat del coronavirus.
Tot i que el sistema s'ha pràcticament bolcat amb el coronavirus, durant aquestes setmanes de confinament s'han atès uns 9.000 naixements i 1.800 urgències greus no relacionades amb el virus com politraumatismes o infarts.
S'han fet unes 34.000 operacions de malalties greus i 49.000 proves complementàries, a més de 195.000 visites a especialistes hospitalaris. S'han atès unes 2.500 urgències diàries no relacionades amb la covid-19. Actualment les urgències per covid suposen la meitat del total, aproximadament, tot i que estan baixant. Per això, ara es vol recuperar part de les intervencions ajornades aquestes setmanes i es preveu fer-ho d'aquí a finals de juliol, sobretot en el diagnòstic i intervencions de càncer, la cirurgia cardíaca, vascular i neurocirurgia, i les proves de cribratge.
Comella ha explicat que abans de l'epidèmia hi havia uns 675 llits d'UCI i s'ha arribat als 2.000, dels quals en queden 1.500 d'instal·lats. Ara mateix hi ha 684 llits d'UCI ocupats per pacients de coronavirus, que van baixant lentament, mentre van augmentant els altres tipus de pacients. Tot i així, els pacients de covid-19 encara ocupen més llits d'UCI que els que hi havia instal·lats abans d'aquesta crisi sanitària. Abans de l'emergència del coronavirus hi havia uns 12.000 llits convencionals al sistema públic de salut i s'ha arribat als 20.000. Després de la crisi sanitària es tornarà lentament a les xifres anteriors, excepte en algun centre on ja estava previst un increment. Els llits convencionals ocupats per pacients de coronavirus estan disminuint més ràpidament.
Respecte els hospitals de campanya, cada centre de referència avaluarà quinzenalment les seves necessitats, de moment es mantindran i no es descarta que a la tardor es tornin a reactivar.
A l'atenció primària s'han fet uns 5,4 milions de visites no relacionades amb la covid-19, i s'han realitzat unes 195.000 visites a residències de gent gran per part del personal dels CAP.
El sistema sanitari s'anirà readaptant poc a poc a la millora de la situació, però es quedarà pendent i amb els plans de contingència activats, actualitzats i en fase de prealerta per un possible rebrot durant les properes setmanes de desconfinament progressiu i sobretot a partir de la tardor, quan es preveu que puguin repuntar els casos.
Fins ben entrat el 2021, quan ja es preveu que hi pugui haver una vacuna, hospitals i centres d'atenció primària funcionaran amb un sistema "dual" per separar tant professionals com pacients de coronavirus de la resta.
Els centres mèdics hauran d'atendre els pacients de covid, la resta de malalts que vagin arribant i totes les prestacions que s'han deixat de fer durant aquestes setmanes de confinament. Comella ha dit que és probable que per recuperar l'activitat se segueixin derivant pacients a la sanitat privada.
La detecció precoç, a primària
L'atenció primària tindrà un rol fonamental en la nova fase, ja que serà l'encarregada de detectar precoçment els casos, i per això es dotarà els centres de proves PCR.
A més, l'experiència adquirida aquestes setmanes farà accelerar algunes tendències que ja s'havien estudiat i debatut amb anterioritat, com fomentar la telemedicina, com les visites telemàtiques per evitar desplaçaments i augmentar el número de pacients visitats. També s'intentarà agrupar les proves diagnòstiques en un sol dia i centre per reduir les vegades que els pacients van als centres mèdics. Així, per exemple, s'han evitat un milió de desplaçaments als centres de primària amb el traspàs dels plans de medicació a les farmàcies.
Tot això necessitarà de pressupost, però Comella ja ha advertit que caldrà fer un "ús racional" del sistema sanitari públic, que seguirà prioritzant per atendre i respondre a les malalties que poden comprometre la salut i la capacitat funcional de les persones. Els ciutadans hauran de fer un ús "amb algunes incomoditats i disgustos" com un nivell inferior de rapidesa, però mantenint la qualitat, diu el director del CatSalut. "Demanem màxima comprensió i empatia amb els sanitaris, que seguiran estant sota molta tensió", ha dit Comella.
El sistema sanitari també adaptarà el seu sistema de contractació, que passarà de ser anual a bianual, i reformularà algunes de les contractacions habituals per fer front al nou virus i les limitacions que comporta. La nova situació no comportarà aturar els plans d'inversió ja previstos, com els 30 milions d'euros a l'atenció primària per a innovació tecnològica. També es volen mantenir els contractes estables per als 4.000 sanitaris contractats aquestes setmanes, almenys fins ben entrar el 2021.
·
