El líder del PP de Badalona, Xavier García Albiol, va recuperar l'alcaldia del quart municipi més poblat de Catalunya davant la falta de consens de les formacions d'esquerra, que no van aconseguir tancar un acord per evitar que el candidat popular assumís el càrrec. Albiol torna al capdavant del consistori, que va dirigir entre 2011 i 2015, després d'haver guanyat també les dues següents convocatòries electorals, encara que va perdre l'alcaldia, primer a mans de Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú), i després del socialista Àlex Pastor, la dimissió del qual per haver estat detingut per conduir ebri en ple confinament va abocar a aquesta nova investidura.
Els populars van recuperar l'alcaldia de forma inesperada en un ple d'infart, similar al que la localitat va viure el juny passat, quan les forces progressistes van acordar a l'ultim moment investir Pastor, amb la diferència que aquesta vegada la carrera contrarellotge no va arribar a bon port.
Les negociacions entre Guanyem i el PSC, que havien pactat repartir-se l'alcaldia durant un any i mig amb el suport de totes les formacions d'esquerres, no van prosperar i el ple va començar sense que els de Sabater haguessin rubricat el pacte perquè exigien ostentar el càrrec durant dos anys.
Aquesta manca de consens va portar Albiol, la llista del qual va aconseguir 11 edils, a fer-se amb la vara d'alcalde en segona volta després que cap dels candidats aconseguís la majoria necessària de 14 regidors en una votació en què Sabater va obtenir 10 suports -els de Guanyem, ERC, els comuns i JxCat- i el socialista Rubén Guijarro, els sis de la seva formació.
Visiblement emocionat i amb la veu trencada, Albiol va agrair la confiança i va prometre que no farà servir l'ajuntament «a favor de cap interès partidista o ideològic» perquè és, va dir, «més militant de Badalona» que del PP.
El PSC descarta la moció
Per la seva banda, els socialistes van rebutjar la possibilitat d'impulsar una moció de censura per fer fora el PP de l'alcaldia i no van estalviar-se retrets a Sabater, a qui van acusar d'anteposar «interessos partidistes» i de cometre «una greu irresponsabilitat» per permetre que Albiol assumeixi el poder. «Fa molts anys que les paraules no acompanyen els fets i s'han imposat els interessos partidistes per sobre de l'interès comú», va lamentar Guijarro.
El desenllaç de les negociacions entre Guanyem i el PSC també va generar una pluja de retrets cap a Sabater per part de la resta de formacions progressistes, que la van titllar d'«immobilista», «intransigent» i «egoista».
Després d'aquest allau de crítiques, la líder de Guanyem va acusar la resta de formacions de voler convertir-la en una «cap de turc» i va atribuir l'acord fallit al «fracàs» del conjunt de les «forces d'esquerres». «És més fàcil buscar culpables que assumir la responsabilitat que correspon a cadascú», va lamentar.
