L'Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys i quatre mesos de presó i a suspensió de càrrec públic l'inspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa per les càrregues policials en l'acampada d'indignats a la plaça Catalunya de Barcelona, el 27 de maig del 2011.
Nou anys després d'unes imatges d'excés policial que van donar la volta al món, el tribunal ha conclòs que no estaven "justificats en cap cas" els cops de porra als "indignats" que, asseguts a terra "en actitud absolutament pacífica i fins i tot amb les mans aixecades fent el gest de la pau", intentaven impedir el desallotjament de l'acampada.
Arasa, que el 2011 era sotsinspector i després va ser ascendit a inspector i cap de recursos operatius dels Mossos, ja va ser condemnat el 2014 per l'Audiència de Barcelona per una falta de lesions per colpejar en aquest mateix desallotjament qui després seria diputat de la CUP David Fernàndez.
La secció tercera de l'Audiència de Barcelona condemna ara l'inspector per dos delictes de lesions a dos manifestants, als quals haurà d'indemnitzar, juntament amb dos "indignats" colpejats, amb un total de 1.500 euros, dels quals respondrà subsidiàriament la Generalitat.
La sala conclou que l'ordre d'usar la força en l'acampada "no era necessària, ni en abstracte ni en concret", ja que els indignats "tenien una actitud pacífica absolutament, no hi va haver cap acte de violència, no hi va haver cap objecte llançat als agents, no calia carregar contra ells".
Amb la seva sentència, l'Audiència rasa una investigació que es va iniciar el 2011 i que va posar en el punt de mira els antiavalots dels Mossos malgrat que el Govern d'Artur Mas, amb Felip Puig al capdavant de la conselleria d'Interior, va fer pinya amb la seva policia.
La intervenció en l'acampada del 15M, moviment que el 2011 va viure el seu moment de popularitat més àlgid, es va planificar inicialment al costat de la Guàrdia Urbana de Barcelona com un intent de neteja de la plaça de Catalunya davant la imminent celebració de la final de la Champions League.
No obstant això, els indignats van entendre que l'operació de neteja no era més que un excusa per treure'ls de la plaça i es van atrinxerar en la seva acampada, entrellaçant-se pels braços i asseient a terra, mentre el seu nombre creixia.
Al llarg de tot el matí del 27M, els antiavalots van carregar contra grups d'indignats amb les mans en alt -estampa que s'ha colat a la portada de mitjans de tot el món-, sense aconseguir el seu propòsit: hores més tard, les tendes de campanya es multiplicaven i el 15M reunia milers de manifestants a la plaça de Catalunya.
La sentència dóna per provat que Arasa es va acostar per darrere a una manifestant que estava asseguda amb les seves amigues enfront del cordó policial, "la va agafar pels cabells i la va pegar dues vegades amb la seva defensa a la cuixa i a la cama".
A un altre "indignat" que també era a terra "de manera pacífica" i amb les mans en alt, el processat el va picar a les cames i el cap, igual que a un home que havia acudit a la plaça de Catalunya a la recerca de la filla, que estava a l'acampada, i que va acabar sumant-se a l'"asseguda".
A un quart manifestant, el llavors sotsinspector li va pegar a les cames, els braços, el pit, l'avantbraç i les espatlles, sense que aquesta càrrega, segons la sentència, fos "proporcionada" ni estigués justificat l'ús de les defenses.
La secció tercera de l'Audiència de Barcelona dóna per provades aquestes quatre agressions -dues de les quals considera antigues faltes, que se salden amb indemnitzacions- i condemna Arasa per dos delictes de lesions amb ús d'instrument perillós, però li rebaixa la pena en aplicar-li l'atenuant de dilacions indegudes.
El tribunal adverteix que no és la seva funció jutjar si l'operatiu policial pretenia netejar la plaça o treure els indignats -encara que "segons sembla es tractava també de desallotjar els acampats", precisament, si estava ben dissenyat o si va ser adequada l'ordre d'utilitzar la força.
"L'ordre genèrica als agents de poder fer ús de la força -les seves defenses- tampoc entrava dins les competències de l'acusat, sinó dels seus comandaments superiors", els quals, recorda la sala, ja van estar imputats i es van arxivar els seus casos.
No obstant això, descarta aplicar a Arasa l'atenuant de compliment del deure perquè cap de les seves càrregues estaven justificades per actes de violència, agressió, llançament d'objectes i "ni tan sols" insults.
Segons l'opinió de la sala, els indignats estaven asseguts "en actitud absolutament pacífica, com les persones que els envoltaven i fins i tot amb les mans aixecades fent el gest de la pau", i considera "molt significatiu", contràriament al que van mantenir al judici intendents de la Guàrdia Urbana i de Mossos, que en cap vídeo o fotografia s'observi ni una agressió a la policia.
La sala, que no considera proporcionat condemnar a inhabilitació Arasa, però acorda la seva suspensió de feina i càrrec públic mentre duri la condemna, ressalta en la seva sentència les "moltes dificultats" amb què s'ha trobat el tribunal per identificar l'autor de les càrregues.
Això obeeix al fet que, en aquest moment, els Mossos d'Esquadra no portaven la seva identificació personal de manera visible, el que segons l'opinió del tribunal donava peu a "la impunitat de conductes que excedeixen del legítim exercici de la seva funció".
