11 de juny de 2020
11.06.2020
Diari de Girona

Qui controlarà l'ANC? Les diferents ànimes de l'entitat es repten a les urnes amb Paluzie com a favorita

Els prop de 45.000 socis poden votar fins aquest dissabte els integrants del secretariat nacional

11.06.2020 | 20:24
Elisenda Paluzie aspira a seguir a la presidència de l'ANC

El futur de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), un dels dos principals motors no parlamentaris de l'independentisme, reposa en les mans de 44.981 socis que poden votar fins aquest dissabte als 77 integrants del proper secretariat nacional de l'entitat.

Aquestes votacions poden aplanar el camí perquè Elisenda Paluzie repeteixi com a presidenta de l'entitat, si bé els quatre càrrecs "orgànics" de l'ANC -entre ells la presidència- els triarà el mateix secretariat un cop ja estigui constituït. Però també hi ha altres noms en competició que poden tenir alguna cosa a dir.

En joc hi ha el rumb que prendrà l'entitat independentista presidida en el seu dia per Carme Forcadell i Jordi Sànchez, tots dos ara a la presó complint condemna per sedició. Una entitat que, tot i que ha perdut capacitat d'incidència en els últims mesos, ha estat un dels elements determinants del procés en els últims anys.


ELS TERMINIS


En aquestes eleccions -virtuals donat el context-, que han començat avui dijous i acabaran el dissabte, s'elegiran 77 secretaris: 57 per representació "territorial", 13 per representació "nacional", 5 per àmbit "sectorial" i dos del sector "juvenil".

Es farà públic el nom dels 77 secretaris -que sortiran d'entre els 112 candidats en lliça- el diumenge 14, tot i que els resultats no es consideraran definitius fins al 18.

Un cop coneguts els resultats, els secretaris hauran d'elegir per majoria de dos terços els quatre càrrecs "orgànics" de l'entitat: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. Els seus noms es coneixeran el dia 20.


ELS FAVORITS


Elisenda Paluzie, l'actual presidenta, sembla reunir la majoria de les paperetes per repetir en el càrrec. Fa dos anys va arribar a la presidència sense pretendre-ho, segons indiquen des del seu entorn, i diverses fonts de l'organització l'assenyalen com una "figura de consens" entre les diferents ànimes de l'ANC.

Però ella mateixa ha avisat que si no se sent "còmoda" amb el secretariat que sortirà de les urnes farà un pas enrere.

Un altre candidat destacat és l'exdiputat de la CUP Antonio Baños, si bé -igual que Paluzie fa dos anys- assegura no voler presidir l'entitat. El seu protagonisme mediàtic és la seva principal basa en aquestes eleccions, ja que fins ara no ha tingut incidència a nivell intern: en els últims comicis la seva candidatura va ser exclosa per la junta electoral, fet que va aixecar certa polèmica.

Qui està intentant influir en l'esdevenir de les eleccions des de fora de l'organització és l'exsecretari de l'entitat i ara president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que ha assenyalat la Montse Soler com la seva candidata preferida.

Soler va ser una de les impulsores de la candidatura a la Cambra però les fonts consultades dubten de la seva capacitat de lideratge i creuen que Canadell -que ja apareix en les travesses per formar part de les llistes de JxCat al Parlament- sobreestima les seves possibilitats reals.

Hi ha altres noms que poden donar la campanada per la seva estima entre la militància, tot i que fora d'ella siguin poc coneguts: David Fernàndez, Adrià Alsina, Arià Baye o Albert Donaire es compten entre ells.


ELS EQUILIBRIS


Però per marcar el rumb de l'ANC no n'hi ha prou amb accedir a la presidència: acomodar les diferents famílies és clau per garantir certa unitat d'acció. Aquí entra en joc la figura de vicepresident o vicepresidenta, que fa de contrapès al líder de l'entitat.

Durant aquest mandat el vicepresident ha estat Pep Cruanyes, de perfil discret i el nom del quall va sorgir després de la batalla política per ocupar el càrrec entre candidats com Joan Canadell o David Minoves, representants de sectors enfrontats.

A Paluzie se l'acusa de tenir un estil massa "presidencialista" i per això, en cas de ser escollida, serà clau qui exerceixi de contrapès.

A priori, amb traç gruixut, poden identificar-se quatre famílies: els satisfets amb la gestió de Paluzie, els més propers a Canadell - "hiperventilats" segons els seus detractors-, el sector més "antipartits" -d'on va sorgir l'experiment electoral, fins a la data fallit, de Primàries- i el més esquerrà -que ha anat perdent influència-.


LA POLÈMICA


Igual que va passar amb Baños en els comicis passats, en aquesta ocasió s'han exclòs tres candidatures per, segons la versió oficial, incomplir les normes electorals: aquests són els casos de Roger Heredia, Eduard Cabús i Jordi Pi i Martínez. Així mateix, Josep Maria Bosch ha renunciat a la seva candidatura.

A les xarxes socials s'ha parlat de "censura" per aquestes exclusions, cosa que no hauria d'amagar la batalla de fons que lliura l'ANC.

Està en joc prosseguir amb la línia marcada per Paluzie: reafirmar la validesa de les votacions de l'1 d'octubre i empènyer perquè l'independentisme parlamentari "s'apliqui" aquest resultat, encara que sigui per la via unilateral.

No sembla que d'aquest procés pugui sorgir una ANC més conciliadora amb els partits, sinó que hi ha sectors que empenyen per mostrar una actitud encara més bel·ligerant.

Qui més allunyat es troba ara de l'ANC és ERC, una distància que de mica en mica també pren la CUP i que JxCat vol evitar des de la retòrica, si bé la seva acció de govern no s'acosta a allò reclamat pels de Paluzie.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook