16 de juny de 2020
16.06.2020
Diari de Girona

L'advocada de Trapero diu que Guàrdia Civil i CNP volen que se'l condemni per «restablir» la seva imatge de l'1-O

Tubau demana a l'Audiència Nacional que no «retalli i enganxi» la sentència del Suprem i tingui en compte les proves

16.06.2020 | 13:27
L'advocada de Trapero i Laplana, Olga Tubau, durant la seva intervenció al judici de l'Audiència Nacional

L'advocada de Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha assegurat aquest dimarts que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenen "interès directe" en el judici contra el major dels Mossos d'Esquadra a l'Audiència Nacional perquè si la sentència diu que l'actuació policial de l'1-O va ser un fracàs per culpa de la policia catalana, els cossos estatals veuran la seva imatge pública "restablerta". Per això, considera que en els atestats policials i les declaracions testificals hi ha hagut cert biaix polític. També ha advertit al tribunal que no pot "retallar i enganxar" fragments de la sentència del Tribunal Suprem perquè les proves de cada judici han estat diferents.

En la primera part del seu informe final, Tubau ha volgut desmuntar la tesi general de l'acusació pública i dels informes de la policia judicial i de les seves declaracions judicials. Així, ha recordat que no es pot acusar per rebel·lió a Trapero, ja que el Suprem ja va descartar que els fets de setembre i octubre del 2017 ho fossin. En aquest sentit, ha dit que el Suprem va establir aquells fets com a sedició, però l'Audiència Nacional ha d'establir si Trapero i Laplana hi van participar. En aquest punt creu que tampoc hi ha proves en contra dels seus clients, ja que no consta que el cos de Mossos s'alineés amb les tesis independentistes del Govern Puigdemont. De fet, ha recordat que quan Trapero va ser ascendit a cap del cos el 2013 per part d'un conseller d'Interior no independentista, Ramon Espadaler, alguns sectors independentistes van recelar d'aquest nomenament.

Per últim, considera que la incorporació a última hora de l'alternativa de desobediència per part de la fiscalia és una admissió del ministeri públic que no té prova de càrrec suficient per condemnar per sedició.

Pel que fa a la diferenciació entre l'actuació dels Mossos la tardor del 2017 i la del 2019, que la fiscalia va atribuir a la presència o no de Trapero al capdavant del cos, la seva advocada ha dit que la diferència va ser la diferent actitud dels manifestants.

La lletrada considera que l'actuació policial conjunta l'1-O va ser un "fracàs" i no va permetre complir la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Va ser un fracàs policial però també polític, ha dit Tubau. Per això, creu que Guàrdia Civil i Policia Nacional tenen "interès directe" en "restablir" la seva imatge i per això volen que Trapero sigui condemnat i considerat "únic responsable" del fracàs policial. De fet, Tubau creu que se'l vol fer responsable de l'actuació dels altres cossos policials i fins i tot de l'actuació "incorrecta" d'alguns mossos d'Esquadra, com si fos "omnipresent i totpoderós". "No té poders màgics per convèncer tot el cos i els comandaments" per fer la independència vulnerant la llei, ha dit Tubau.

Entrant en els detalls de la investigació policial i judicial, Tubau ha recordat que un primer atestat de la Guàrdia Civil com a policia judicial el 23 de setembre apuntava el delicte de sedició contra els 'Jordis' i no esmentava que Trapero pogués formar part del comitè executiu del document 'EnfoCATs'. En canvi, en un segon atestat del 5 d'octubre es diu que Trapero formava part "indubtablement" d'aquest suposat òrgan independentista. Però Tubau recorda que l'atestat havia de parlar del 20-S, no pas de l'1-O, i que no hi havia cap prova fefaent sobre la presència de Trapero en aquestes reunions. De fet, ha recordat que, a banda dels condemnats al Suprem, els altres càrrecs que sí que surten esmentats al document 'EnfoCATs' només estan acusats de desobediència per part del jutjat d'instrucció número 13 o el TSJC, mentre que Trapero, que no hi surt, està acusat de sedició. Segons Tubau, aquest segon atestat era la "primera gran oportunitat" de fer Trapero responsable "en exclusiva" del "fallit dispositiu policial conjunt".

Respecte Laplana, Tubau ha esmentat que no consta cap reunió, trobada o trucada amb cap dels líders independentistes, i només va quedar registrada una sola trucada el migdia del 20-S amb Trapero.

Actuació prèvia dels Mossos

L'advocada ha defensat el fet que es concentrés, des de mesos abans, totes les investigacions sobre el procés independentista a la Comissaria General d'Informació dels Mossos, ja que era la interlocutora habitual amb l'Audiència Nacional i la que tractava "temes de gran conflictivitat social". Tots els comandaments hi van estar d'acord, ha dit.

Tubau també ha defensat el paper de Trapero i dels Mossos a l'hora d'aprovar el pla Agora, a finals d'agost i quan la data del referèndum encara no s'havia aprovat oficialment pel Parlament, cosa que justificava, segons ella, que no s'inclogués cap dispositiu especial per l'1-O. Un cop la fiscalia va demanar un pla detallat, ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional el van criticar, només ho va fer el ministeri públic, ha recordat. A més, ha recordat que les instruccions de la fiscalia, tot i ser suposadament secretes, es filtraven a la premsa, i que, per tant, els dirigents de la Generalitat les coneixien sense que els Mossos les enviessin.

També ha remarcat que el fet que més de 200 escoles no obrissin l'1-O es deu en bona part a les cartes que els Mossos van enviar, personalitzades, als directors dels centres advertint-los de possibles conseqüències penals si obrien els col·legis electorals. En canvi, la fiscalia dona més rellevància a les cartes, sense personalitzar, que va enviar el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.

La lletrada també s'ha referit a les reunions del 26 i 28 de setembre, la segona, a petició del propi Trapero. Tubau ha recordat que la sentència del Suprem considera com a fets provats que els "màxims responsables policials dels Mossos" van demanar "expressament la suspensió de la votació". "El fiscal, en canvi, acudeix a l'apartat de judici d'autoria, perquè és menys contundent aconsellar la desconvocatòria que suspendre-la directament", detalla.

Al seu entendre, el que fa Trapero és "anar més enllà" i "demana que es desconvoqui" en el que considera un "acte claríssim d'obediència al mandat judicial" que desmunta "no només la sedició sinó també la desobediència". En aquest sentit, Tubau ha insistit que si el major dels Mossos va intentar que el govern aturés les seus plans fins a l'últim moment, "com pot passar a donar-hi suport?". "És que no hi ha una resposta, ni raonable ni no raonable. No hi és".

En relació a les trucades durant l'1-O, Tubau remarca que aquell dia més enllà del conseller Forn, Trapero no va contactar amb cap altre membre del govern, ni de l'ANC ni d'Òmnium. "Si no van existir contactes és perquè el senyor Trapero, lluny de compartir la voluntat que es fes el referèndum, va dissenyar un dispositiu dirigit a complir la interlocutòria del TSJC, juntament amb els altres cossos policials", ha afirmat. En aquest sentit, ha reiterat que no hi havia ca tipus de "relació personal" entre Puigdemont i el major dels Mossos.

El pla de detenció

En relació al pla de detenció de Puigdemont i la resta del govern, Tubau ha rebatut les acusacions del fiscal Pedro Rubira que va assegurar que Trapero va parlar del pla perquè "es va animar" al Suprem explicant-lo. L'advocada ha assegurat que el correu que fa referència al pla consta des de l'abril del 2018 en aquesta causa. Tubau també li ha recriminat al fiscal que comparés Trapero amb un membre d'un "comando terrorista que delata els seus companys". "Mantenir una acusació és legítim però aquest tipus de comparacions fan mal", ha afirmat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook