El judici al major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha finalitzat avui dimecres després de dues jornades en què la seva defensa ha dirigit un al·legat absolutòria en contra del delicte de sedició, pel qual el fiscal demana 10 anys de presó. A mig camí hi ha la desobediència, que podria salvar-lo de presó.

"Conclòs per a sentència", ha dit la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, després que els quatre acusats, amb Trapero al capdavant, declinessin fer ús del dret a l'última paraula: "No, senyoria. Gràcies", ha estat la última intervenció del major.

S'acomiada així Trapero avui de la banqueta després d'una trentena de sessions, que van quedar interrompudes per la pandèmia del coronavirus just quan el fiscal anava a modificar la seva acusació per rebel·lió.

Ha estat en la recta final del judici quan el major ha conegut la pena concreta a la qual s'enfronta: 10 anys de presó per sedició o, si no, 60.000 euros de multa i un any i 8 mesos d'inhabilitació per desobediència, la mateixa que l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general de la Conselleria d'Interior César Puig.

Una petició que ha combatut durant nou hores l'advocada de Trapero, Olga Tubau, que també representa la intendent dels Mossos Teresa Laplana, per a qui es demana 4 anys per sedició, encara que també amb l'alternativa de desobediència.

Malgrat aquesta alternativa, el tinent fiscal de l'Audiència, Miguel Ángel Carballo, va deixar clar dilluns que l'acusació "primordial" és la de la sedició. Però l'advocada ha negat que hi hagi proves que justifiquin cap dels dos delictes.

Ha indicat que els Mossos van posar "negre sobre blanc" ja abans del referèndum il·legal de l'1 d'octubre que complirien amb les ordres judicials, i ho van fer malgrat les discrepàncies cap al nomenament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l'1-O, amb qui Trapero tenia una "molt mala relació" que l'advocada no ha negat.

Com tampoc ha negat el seu escepticisme cap a la negativa del coronel a què tingués qualsevol tipus d'animadversió cap a Trapero, com va dir en el judici: "Això és difícil de creure".

El que sí ha rebutjat és la tesi del fiscal que el major va estar "a l'òrbita directa" de la comissió de delicte de sedició en connivència amb els líders del procés, ja condemnats pel Suprem, perquè segons la seva opinió Trapero va demostrar una "subjecció absoluta" a les ordres judicials i fiscals per impedir el referèndum.

"Si algú de Catalunya va creure que els Mossos donarien suport al referèndum i el procés és que estava prenent els seus desitjos per realitats", ha assegurat la lletrada, que ahir va admetre que l'1-O va ser un fracàs "polític" i "policial", però dels tres cossos: Mossos, Policia i Guàrdia Civil.

El que passa, segons la seva opinió, és que si el coronel Pérez de los Cobos assumeix que coneixia el dispositiu dels Mossos basat en binomis d'agents als centres de votació, això implicaria una fallada conjunta dels tres cossos, i no només de la policia autonòmica.

Una tesi que contrasta amb la del fiscal, que va catalogar l'actuació dels Mossos el 20 de setembre de 2017 i l'1-O com "un conscient desistiment de l'ordre públic fins permetre que la situació esdevingués impossible i quedés en mans d'una violència tumultuària, una multitud alçada dirigida a impedir el compliment del mandat judicial".

L'advocat Cristóbal Martell, que defensa Soler, ha pres el testimoni de Tubau per negar "radicalment" que l'exdirector intentés "alinear" el cos en favor de la independència de Catalunya i ha indicat que el dispositiu de l'1-O "podrà semblar molt hippie", però el que no va ser és "un engany".

Pel lletrat, hauria de ser irrellevant que Soler pogués desitjar la independència de Catalunya perquè ni va participar en la "gènesi" dels documents policials dels Mossos, ni en les reunions en què Trapero i altres comandaments policials van "comminar" l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i a d'altres alts comandaments de la Generalitat a què desconvoquessin el referèndum.

"Em perdonarà el meu patrocinat, però no estava a l'escenari, no estava", ha dit.

L'advocat de Puig, Fermín Morales ha tancat el torn de les defenses en un al·legat absolutori a favor del seu defensat i fonamentat en què "ni es va comportar de manera sediciosa ni de manera desobedient" davant del Tribunal Constitucional.

Amb ell, l'Audiència Nacional ha baixat el teló d'un judici que va començar el passat 20 de gener i que en la seva recta final ha obligat el tribunal i les parts a adaptar-se a la nova normalitat, amb distàncies de seguretat pel mig i sota la protecció de la mascareta.