Estampes d'una pandèmia: del paper higiènic als aplaudiments a les vuit

L'epidèmia ens deixarà per al record moltes imatges tràgiques, calamitoses i funestes, però també d'altres de tendres, solidàries o anecdòtiques. Aquestes són dotze de les estampes de la Covid-19:

LA PROVISIÓ DE PAPER HIGIÈNIC

La reacció de la ciutadania va ser immediata a l'anunci del decret d'estat d'alarma: les prestatgeries dels grans supermercats es van quedar sense alguns productes bàsics, però sobretot sense paper higiènic, que va ser acaparat de forma excepcional, encara que en aquells dies encara es desconeixia que la descomposició intestinal seria un dels símptomes atribuïts també a la Covid-19. Va ser la primera fotografia més difosa de la pandèmia.

ELS TUTORIALS PER FER MASCARETES

Tot i que inicialment les autoritats sanitàries no van fer obligatori l'ús de mascaretes -després es va saber que era perquè n'hi havia poques- de seguida es van fer virals els vídeos per fabricar tot tipus d'antifaços i tapaboques, màscares fetes amb paper de forn i gomes de pollastre, d'altres amb una visera i un plàstic i les que més, cosides amb trossos de tela.

RESPIRADORS

Quan l'epidèmia va avançar, les UCI dels hospitals es van veure sobrepassades, les morts creixien a centenars diaris i els metges van alertar que els faltaven màquines per auxiliar la respiració dels afectats per pneumònies greus. Van sorgir desenes d'iniciatives d'enginyers i empreses per dissenyar i fabricar respiradors de campanya els models dels quals es van publicar a tot arreu, com el projecte participat per Seat, que va utilitzar un motor d'eixugaparabrises per bombar l'aire.

HOSPITALS DE CAMPANYA

L'extensió i gravetat de l'epidèmia va fer que també faltessin llits, el que va obligar a improvisar hospitals de campanya amb milers de llits en pavellons esportius, recintes firals i hotels, sobretot a les grans capitals, annexos hospitalaris que van ser portada a tots els diaris.

BALCONS I TERRASSES

Moltes persones han fet "vida" en balcons i terrasses, espais convertits en vàlvules d'escapament dels confinats, com a mínim d'aquells afortunats que disposaven d'aquest lloc als seus habitatges. Terrats que van servir per fer esport, balcons per oferir espectacles als veïns o aplaudir cada dia a les 8 del vespre l'esforç titànic del personal sanitari, en una iniciativa acompanyada per la melodia de la cançó 'Resistiré', vida veïnal que va omplir molts minuts de teleinformatius.

DESINFECCIONS

Una altra estampa que reflecteix la gravetat de l'epidèmia és la de la Unitat Militar d'Emergència desinfectant aeroports, estacions ferroviàries o residències de gent gran. També els Bombers van fer desinfeccions i voluntaris de Metges sense Fronteres van auxiliar 500 geriàtrics a tot Espanya.

CIUTATS BUIDES D'HUMANS I PLENES D'ANIMALS

Insòlites imatges també van ser les d'animals salvatges campant pels carrers buits d'humans en nombrosos pobles i ciutats de tot Espanya. Senglars, cérvols, guineus, ànecs ... es van deixar veure més que mai davant l'absència de les persones tancades a casa seva.

DIPÒSITS DE CADÀVERS IMPROVISATS

El Palau de Gel de Madrid, que ha vetllat gairebé 1.800 cadàvers, o l'aparcament subterrani del cementiri de Collserola a Barcelona, que van haver de refrigerar per guardar més de 3.200 fèretres, han estat dues de les fotografies més impactants de les morgues que es van haver d'habilitar a contrarellotge davant la saturació dels serveis funeraris.

PRIMERES ALTES

D'alegria emocionant són els records dels primers malalts donats d'alta de les UCI que sortien enllitats i acompanyats pels aplaudiments de tots els sanitaris i sanitàries que havien estat lluitant durant dies per salvar-los la vida. Potser de les imatges més emotives que ens ha deixat aquesta pandèmia.

DISPUTES POLÍTIQUES

Ni tan sols amb 27.000 morts i desenes de milers de malalts es van aparcar les disputes partidistes, que també han deixat per a l'hemeroteca moments tensos, agres i d'una confrontació política inusitada, aspra i incomprensible per a molta ciutadania.

RESIDÈNCIES DE GENT GRAN

De les dramàtiques situacions a les residències de gent gran, delmades per la pandèmia, queden estampes dantesques, però també les tendres imatges de retrobaments amb familiars, com l''arc de les abraçades' habilitat per un geriàtric de València o les carícies als residents de cuidadors vestits d'astronautes.

EL DOCTOR FERNANDO SIMÓN

L'epidemiòleg Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, s'ha convertit en una icona de la pandèmia. Memes, pins, samarretes, tasses, tatuatges ... el seu rostre s'ha fet popular. La seva veu "ronco-afònica", la seva naturalitat en explicar la tragèdia, endonar dades que no sempre eren comprensibles, al respondre els periodistes diàriament tot tipus de preguntes, fins i tot personals, sense perdre gens d'aplom, l'ha convertit no només en el portaveu oficial sinó en el 'metge de capçalera' de l'epidèmia. A més de tractar cada dia amb els periodistes, ha hagut de superar també una infecció de coronavirus, que el va mantenir uns dies en quarantena, i contra les denúncies presentades contra ell, totes arxivades, per no haver impedit les manifestacions prèvies a la declaració de l'estat d'alarma. Aquest metge saragossà, de poblades celles, educació exquisida i amant de les ametlles, passarà a la història com el rostre que va informar cada dia d'una epidèmia històrica.