Els presos del procés afrontaran en els pròxims dies la primera revisió de la seva classificació penitenciària, la qual cosa els permet optar al tercer grau, l'aval final del qual recau en el Tribunal Suprem, de manera que ja se'ls podria aplicar fins i tot l'article 86.4 i no haurien d'anar a dormir a la presó.
El 9 de juliol que ve venç el termini màxim de sis mesos per revisar la primera classificació dels nou presos del procés, en què inicialment els va situar en un règim de segon grau que ha estat flexibilitzat per a tots ells amb l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que els permet sortir diverses hores al dia a treballar, tenir cura de familiars o exercir voluntariat.
Les juntes de tractament de les presons catalanes on compleixen condemna els exconsellers Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, així com els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van proposar l'11 de desembre de l'any passat que tots ells fossin classificats en segon grau.
Aquesta proposta va ser avalada, el 9 de gener passat, pel servei de classificació de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la conselleria de Justícia, en mans d'ERC, el que va provocar malestar en alguns dels presos de JxCAT, que es van queixar per no obtenir el tercer grau, tot i que no van recórrer.
D'aquesta manera, abans del pròxim 9 de juliol, quan hauran transcorregut els sis mesos que fixa com a màxim el reglament penitenciari, l'equip de classificació dels presos, format per psicòlegs, educadors, treballadors socials i juristes, revisarà cada cas individualment per plantejar, si així ho considera oportú, un canvi en el règim penitenciari.
En el cas que la junta de tractament decideixi mantenir el segon grau, la qual cosa ha de notificar als interns, que tindrien un mes per recórrer davant el servei de classificació de Mesures Penals, posteriorment davant el jutge de vigilància penitenciària i finalment davant el tribunal sentenciador, en aquest cas al Suprem.
Si la junta de tractament proposés el tercer grau per algun dels presos del procés i la secretaria de Mesures Penals ho avalés, aquesta decisió es podria recórrer també davant el jutjat de vigilància penitenciària i després davant el tribunal sentenciador.
No obstant això, un cop avalat per la secretaria de Mesures Penals -que només revoca el 5% de les propostes de les Juntes-, al tercer grau seria d'aplicació immediata, encara que fos recorregut -com passa amb l'aplicació de l'article 100.2-, fins que hi hagués una resolució judicial.
A l'hora de prendre la seva decisió, la junta de tractament de cada presó valorarà l'evolució de l'intern, la seva actitud en el centre i, si ha tingut permisos -en el cas dels Jordis- o ha sortit de presó a treballar o fer voluntariat -tots ells en aplicació de l00.2-, quin ha estat el seu grau de compliment.
La durada de la pena, el temps de compliment -malgrat que no hi ha cap límit temporal- i altres variables, com els factors de risc que entorpeixin la reinserció o tenir una vida allunyada del delicte, així com la personalitat de l'intern, el seu suport social i familiar i la seva inserció laboral, són elements que es tenen en compte a l'hora de determinar si es concedeix el tercer grau.
En la sentència, el Suprem no va fer cas de la petició de la Fiscalia de què els presos del Procés no poguessin accedir al tercer grau fins a complir la meitat de la seva pena, de manera que ara res no impedeix que el tinguin.
El tercer grau -concedit actualment a 1.784 dels 7.900 presos a Catalunya- és d'evolució dinàmica un cop atorgat, de manera que la situació de cada intern pot anar variant, en funció de les hores en què vagi a treballar o a realitzar activitats en el marc del seu programa de reinserció.
Malgrat que no hi ha un model estàndard sobre el tercer grau -ja que s'adequa a la situació de cada intern-, els presos que compleixen condemna en semillibertat acostumen a anar a dormir a la presó o als centres oberts un mínim de vuit hores cada nit, de dilluns a divendres, i passen els caps de setmana a casa.
No obstant això, aquesta situació està canviant perquè cada vegada més s'opta per aplicar l'article 86.4 del reglament penitenciari, que permet que el pres en tercer grau dormi a casa si es considera que això pot ser positiu en el seu procés de reinserció per a anar-se'n desvinculant progressivament de la vida entre reixes o si per exemple té fills petits o persones dependents al seu càrrec.
Malgrat que no és d'aplicació generalitzada -abans de la crisi del coronavirus s'acordava en un 20% dels casos- ni immediata un cop concedit el tercer grau, l'ús de l'article 86.4 ha augmentat a les presons catalanes durant les setmanes de més afectació de la pandèmia, fins a arribar al 85%, per la necessitat d'esponjar els centres oberts, que ara operen a un 60% de la seva màxima capacitat.
De fet, durant la pandèmia hi ha hagut diversos casos en què alguns interns han estat classificats en tercer grau i directament se'ls ha aplicat el 86.4, si bé en la desescalada aquesta dinàmica ha començat a anar a la baixa.
Com passa amb l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, amb el 86.4 qui tindria en principi l'última paraula en cas de recurs seria també l'Audiència Provincial i no el tribunal sentenciador.
No obstant això, un jutge de vigilància penitenciària de Lleida ha remès recentment al Suprem un recurs de la Fiscalia contra el 100.2 de Forcadell, el que podria obrir la porta, en cas que l'alt tribunal acceptés la seva competència per resoldre-ho, al fet que també podria pronunciar-se sobre l'article que permet als interns en tercer grau quedar-se a dormir a casa.
