30 de juny de 2020
30.06.2020
Diari de Girona

L'auditoria dels Mossos afecta 50 agents però no en porta cap al jutge

Per les actuacions dels antiavalots dels Mossos durant l'octubre de l'any passat s'han obert 34 investigacions

30.06.2020 | 09:46
L'auditoria dels Mossos afecta 50 agents però no en porta cap al jutge

L'auditoria interna dels Mossos d'Esquadra sobre la seva actuació en els disturbis post-sentència, que el Govern va anunciar com la més gran de la seva història, arriba a 50 agents, dels quals només un ha estat suspès, en 34 investigacions, de les quals Interior no n'ha portat cap al jutge.

Així ho han anunciat el conseller d'Interior, Miquel Buch, i el director dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer, que han advertit que en els disturbis d'octubre passat en les protestes per la condemna a la cúpula del procés hi va haver "brots violents" davant els quals la policia catalana, l'estructura d'ordre públic va arribar a un" punt crític ", va respondre amb" encerts i errors ".

Al llarg dels cinc mesos que va durar l'auditoria interna -que va finalitzar al març però no s'ha presentat fins ara per la crisi del coronavirus-, s'han investigat un total de 34 actuacions dels Mossos, que afecten uns 50 agents, que van intervenir en alguna de les 877 protestes que hi va haver entre el 14 i el 27 d'octubre de l'any passat, de les quals un 20% es van saldar amb incidents.

De les 34 actuacions dels Mossos d'Esquadra objecte d'investigació en l'auditoria, la meitat ja han estat judicialitzades -totes elles a instància de denúncies d'afectats i entitats- i de les 17 restants només nou han estat trasllades a Afers Interns: dues han estat arxivades, en només una s'ha suspès de sou i feina el mosso expedientat i en les altres sis encara obertes en cap s'ha apartat els agents de l'àmbit de l'ordre públic.

Davant les queixes del president de la Generalitat, Quim Torra, per les càrregues dels Mossos contra independentistes en les protestes contra la condemna del Suprem als líders del procés, el departament d'Interior va anunciar l'any passat l'auditoria interna més gran en la història del cos policial català per depurar responsabilitats en casos de mala praxi, inicialment amb una quinzena de casos sota sospita.

Un cop finalitzat, l'informe presentat aquest dilluns a la seu central de la policia catalana, en presència de diversos dirigents dels Mossos, del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i de representants sindicals i d'entitats de defensa dels drets humans, eleva a mig centenar d'agents afectats però no concreta les 34 actuacions per les quals van ser investigats.

De fet, més que en l'actuació dels mossos, l'auditoria se centra a analitzar el context i les dades estadístiques sobre la violència en els disturbis d'aquells dies d'octubre de 2019 i en plantejar mesures genèriques sobre com avançar en el model d'ordre públic, amb la necessitat de més agents antiavalots, potenciar l'ús de tecnologia audiovisual i d'eines com el gas pebre i nous projectils llançadora per a la dispersió.

Dels 34 casos investigats, 17 es troben als jutjats però no perquè els hi hagi portat la conselleria d'Interior o els mateixos Mossos, sinó perquè els han denunciat entitats socials o les mateixes víctimes -en la majoria de casos per lesions-, de manera que l'expedient intern està paralitzat a l'espera que finalitzi el procés judicial.

Segons l'auditoria, durant l'etapa final del procés -entre el 2017 i el 2019- es van produir a Catalunya 18.200 mobilitzacions -més de 16 al dia-, de les quals un 10% es van saldar amb incidents.

La tensió es va disparar a partir del 14 d'octubre de l'any passat, a l'notificar-se la condemna a la cúpula de l'Procés, quan es van encadenar dues setmanes -fins al 27 d'octubre- amb 877 actes de protesta -67 al dia-, dels quals 169 -el 19% - van acabar amb incidents, el que va suposar, segons l'auditoria, una "veritable prova de resistència" del sistema d'ordre públic.

El comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, ha destacat que aquells dies van ser "molt especials" i "excepcionals", ha assegurat que van optar per un "plantejament tolerant" i "permissiu" amb les ocupacions pacífiques de l'espai públic, tot i que van marcar "línies vermelles ": blindar punts estratègics, com l'aeroport, Delegació de Govern, conselleria d'Interior i Via Laietana.

Sallent ha insistit que en la major part l'operatiu dels Mossos aquells dies d'octubre va ser "passiu i defensiu", ja que es van desplegar dispositius estàtics per defensar una posició davant de la "elevada violència".

Buch ha destacat que malgrat que no cal anar molt lluny per veure altres policies actuar per restablir l'ordre públic, sí que cal recórrer "molts quilòmetres" per trobar un "exercici de transparència" com el que creu que han protagonitzat amb la seva auditoria.

Sense poder disparar pilotes de goma, prohibides per la policia catalana des del 2014, l'auditoria planteja reformes genèriques en matèria d'ordre públic, potenciant la mediació i utilitzant els mitjans tecnològics per intentar mantenir la distància entre la línia policial i els violents.

Entre els mecanismes de millora, l'auditoria planteja impulsar la coordinació entre les àrees regionals d'ordre públic (ARRO) i la brigada antiavalots (BRIMO), reforçar la capacitat tècnica, la innovació i la recerca de nous recursos en la gestió dels recursos públics, així com introduir tècniques que facilitin la identificació de violents i la seva detenció selectiva.

Altres mesures que proposa l'auditoria són la formació de comandaments especialistes en ordre públic per adequar el centre de comandament a les necessitats reals dels dispositius, aprofitar recursos tecnològics i posar-los a el servei de dispositius policials, definir un sistema d'interlocució basat en el triangle proximitat -mediació-negociació i promoure mesures que afavoreixin l'estabilitat, formació i rotació dels efectius.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook