La consellera de Salut, Alba Vergés, va defensar ahir que el Govern va actuar «des del primer moment» per «poder-se avançar al que podia venir», en referència a la reacció davant el coronavirus, però va reconèixer que «la gran velocitat de la propagació va sorprendre tot el món». En la seva intervenció durant el ple monogràfic al Parlament, Vergés va recordar que el virus era desconegut a escala mundial, i no hi havia antecedents ni es coneixia el seu abast real. Així, va reivindicar les diferents mesures i actuacions del Govern des de la primera setmana de febrer, confeccionant un protocol d'actuació, formant més de 200 persones formadores de professionals i reforçant ja la xarxa epidemiològica i el 061.

Com en altres ocasions, Vergés va opinar que el «comandament únic» decretat pel Govern espanyol «no ha sigut una bona recepta», tot i que va assegurar que des de Salut han treballat amb «la màxima col·laboració i coordinació, i posant per davant la ciutadania».

Conviure amb les pandèmies

La consellera va indicar que caldrà aprendre a conviure amb les pandèmies, perquè «han vingut per quedar-se». Segons Vergés, caldrà estar preparats, i per això ja va indicar que hi haurà 150 llits de crítics extres que ja es quedaran de forma estructural. També s'ampliaran un 10 o un 20% les places de sociosanitaris a partir del setembre. Salut es prepara per a una segona onada amb estoc de material de protecció per a quatre mesos i accelerant inversions, com ara el pla estratègic de renovació tecnològica. El reforç de la primària propi de l'estiu tindrà continuïtat, perquè també vindrà un hivern «excepcional», va dir la consellera, on gran part dels casos de grip seran sospita de covid-19. És per això que s'intentarà avançar la vacunació i que creixi, amb 230.000 vacunes més. La prevenció en les residències també es mantindrà.

Pel que fa a les PCR, la capacitat actual és de 20.600 proves diàries, i si cal es podria ampliar en 8.000 més amb els laboratoris privats. S'instal·laran quatre màquines en hospitals de referència. S'han fet gairebé 700.000 PCR a 400.000 persones, més les 50.000 del programa Orfeu. L'objectiu és doble, va continuar Vergés: no haver de recórrer al confinament total de la població i a l'aturada del país i no acabar repercutint en el sistema sanitari. La consellera va reivindicar el sistema de salut públic i universal que té Catalunya, que ha servit per «superar la primera fase de la pandèmia». Va destacar que des de les retallades del 2017 fins ara hi ha 6.317 professionals sanitaris més, i «gràcies a aquest enfortiment s'ha pogut fer front també a aquesta pandèmia».

De cara al futur, Vergés va apostar per reconvertir el teixit industrial i així dependre menys de l'exterior, i també per reforçar l'atenció social, revisant el model residencial. Va explicar que entre l'1 i el 15 de maig es van fer més de 300.000 visites de professionals sanitaris a les residències, amb 800 professionals en el pic més alt. Ara es reestructurarà el model amb 500 professionals d'atenció primària que faran aquesta atenció. En aquest punt, la consellera va destacar que el virus té un component clarament social, que depèn de la renda i també del gènere, ja que les dones s'han infectat més i han estat al capdavant de la pandèmia d'una forma més intensa. «Són la majoria de les professionals sanitàries, de les persones que tenen cura de la gent gran i de les caixeres de supermercat», va recordar.

Per la seva part, el conseller d'Interior, Miquel Buch, va destacar la tasca del sistema de seguretat i emergències de Catalunya durant la pandèmia. En aquest sentit, va posar d'exemple les 73 reunions per coordinar el Procicat que van tenir lloc en 15 setmanes, amb una mitjana de cinc reunions per setmana i una mobilització d'entre 30 i 50 persones per trobada.