La Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona proposa que les xarxes socials estiguin obligades a proporcionar les dades dels usuaris investigats per aquest tipus de delicte. Actualment moltes de les empreses tecnològiques nord-americanes es neguen a donar la identitat dels seus usuaris tot i la petició judicial, al·legant la llibertat d'expressió, i això frustra moltes investigacions. Alemanya ha legislat en aquest sentit i França ho està fent. Per això, la Fiscalia pretén que l'estat espanyol també pugui sancionar aquestes empreses, amb seu a Europa, quan no col·laborin amb la justícia. En aquest sentit, recorda que les companyies telefòniques sí que estan obligades a facilitar a la justícia les dades dels seus clients quan són investigats.
El fiscal delegat d'odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, admet la seva frustració per aquests entrebancs i diu que és difícil conèixer la identitat d'alguns perfils a Twitter, Facebook, Instagram o YouTube que, des de l'estat, profereixen missatges d'odi cap a col·lectius vulnerables. Les empreses nord-americanes s'emparen en la seva Constitució que protegeix la llibertat d'expressió.
Segons dades de la Fiscalia de delictes d'odi de Barcelona, que compta amb 12 fiscals, el 2019 va iniciar 39 diligències d'investigació per aquests tipus de delictes, deu dels quals van acabar en querella o denúncia. Són xifres similars al 2018. El 25% dels casos van ser per homofòbia i el 30% per xenofòbia. Però el que més preocupa a la Fiscalia és l'increment del 60% dels delictes per orientació o identitat sexual. El 2014 van haver-hi 26 atestats, el 2018 ja van ser 59 i el 2019 van ser 95. Els delictes per xenofòbia o racisme també han crescut, i han passat dels 94 el 2017 als 68 el 2018 i als 97 de l'any passat.
