Les noves mesures aprovades pel Govern de la Generalitat aquest diumenge per endurir el confinament de vuit municipis del Segrià han generat una situació d'estira-i-arronsa judicial entre l'Executiu i diverses instàncies judicials.

La matinada de diumenge a dilluns, el jutjat d'instrucció número 1 de Lleida en funcions de guàrdia no va ratificar l'ordre del Govern. La jutgessa va considerar que la resolució del Govern «sembla una còpia» del decret de l'estat d'alarma del passat 14 de març del Govern d'Espanya i va afegir que el que es pretén és «eludir» l'estat d'alarma parcial previst a la legislació. Va afegir que la presa de mesures «de tanta gravetat» és una competència estatal i que el president del Govern pot sol·licitar al Govern espanyol la declaració de l'estat d'alarma.

Tot i això, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) d'aquesta dilluns publicava la resolució del Govern. A més, el president de la Generalitat, Quim Torra, va declarar en una roda de premsa conjunta amb el vicepresident, Pere Aragonès, que l'executiu no acceptava la decisió de la jutgessa. «Assumeixo les conseqüències que se'n derivin, però no podem jugar amb la salut de les persones», va dir el president, tot demanant «no perdre el temps amb formalitats».

Torra va demanar també a totes les poblacions afectades «que es protegeixin davant l'avenç del coronavirus, i que segueixin les indicacions» de la Generalitat, malgrat la decisió judicial. «Si algun jutjat ens vol impedir que protegim la salut dels ciutadans, nosaltres volem comptar amb la col·laboració de la ciutadania», va dir. Sobre els Mossos, va reconèixer que segueixen vetllant pel confinament perimetral, però que han de complir les «decisions judicials». El president i el vicepresident de la Generalitat van anunciar l'aprovació d'un decret llei sobre un pla de rebrots on s'inclouran aquestes mesures, que quedaran «reforçades» amb «les restriccions de drets i llibertats com la de moviment» que calgui, i que es pugui aplicar ara i en qualsevol altre rebrot. Al vespre, el Govern finalment va aprovar aquest decret llei.

Advertiment de la Fiscalia

Després de l'anunci de Torra i Aragonès, la fiscalia de Lleida va advertir la Generalitat que el decret llei que pretenen aprovar per endurir el confinament al Segrià és «il·legal». El ministeri públic va fer referència a l'article 86 de la Constitució Espanyola i a l'article 64 de l'Estatut de Catalunya que recullen que no es poden regular per decret llei els drets fonamentals dels ciutadans. El president de la Generalitat, Quim Torra, va respondre a la notícia a través de les xarxes socials preguntant-se «Però això què és?». La Fiscalia de Lleida va recordar que qualsevol persona o col·lectiu afectat per aquesta mesura pot presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret al Tribunal Constitucional. El Govern espanyol, per la seva banda, va opinar que cal prendre més mesures a Lleida, però va evitar entrar en la confrontació entre la Generalitat i la Justícia. Fonts de La Moncloa van afirmar que no plantegen intervenir al Segrià, descarten l'estat d'alarma i ho situen com a «últim recurs». Afirmen, a més, que en aquests moments correspon a les comunitats autònomes tenir un «paper preponderant» en la presa de decisions i assegura que les autonomies «disposen dels instruments per actuar» davant dels brots. «Cal veure com solucionar aquest hàndicap» de la decisió del jutjat de Lleida, apunten, tot i que remarquen que «és obvi» que «les resolucions judicials s'han de complir». A més, la vice-primera secretària del PSC, Eva Granados, va reclamar que el confinament del Segrià es faci amb «totes les garanties jurídiques». Granados va oferir el suport dels socialistes al Govern «si cal prendre mesures, les que siguin», però va advertir que hauran d'estar ben fetes «en temps i en forma». «Si cal modificar aquesta ordre, que la modifiquin, però que no generin més problemes», va exigir.

El portaveu de CatComú, Joan Mena, va instar la Generalitat a pactar amb el Govern espanyol la fórmula jurídica per confinar la població del Segrià. «Recuperar la certesa passa perquè el Govern de la Generalitat arribi a un acord amb l'Estat per retornar la seguretat sanitària i jurídica a tot el país», va dir Mena, que va atribuir el revés judicial a «les improvisacions» de l'executiu català i al fet que tingui «la mirada posada en la campanya electoral».

Per altra banda, el cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, va defensar que l'enduriment del confinament és «l'única mesura» que pot ajudar a millorar la situació de Lleida i va lamentar l'«embolic» judicial. «Hi poden haver detalls jurídics però s'han d'intentar resoldre tenint en compte l'objectiu principal», va dir en declaracions a Catalunya Ràdio. Trilla va considerar que «tothom hauria d'anar en la mateixa direcció» i va desitjar «que no s'afegeixi més embolic a l'embolic epidemiològic».

El Segrià, desconcertat

Alcaldes de sis municipis del Baix Segre inclosos en el confinament plantejat diumenge pel Govern asseguren que se senten desconcertats i indignats per la situació que estan vivint davant el fet que la justícia no hagi avalat la proposta de l'Executiu. L'alcalde d'Alcarràs, Manel Ezquerra, va assegurar ahir que aquesta «situació canviant» suposa «fer el ridícul» davant un moment «prou seriós» com per demanar l'ajuda i la implicació de tots els governs, el català i l'espanyol. L'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, va demanar «unitat» a les administracions i l'alcalde de Torres de Segre, Joan Carles Miró, va assegurar que un nou confinament de 15 dies que obligui a tancar establiments acabarà amb molts negocis. Els alcaldes es van negar, ahir, a aplicar el confinament.

De la seva banda, el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, es va mostrar «perplex» per la decisió del jutjat de Lleida i va exigir «claredat». En declaracions a Catalunya Ràdio, va demanar al Govern, el Govern espanyol ,«i a qui sigui més que s'hagi d'implicar», que arribin a una «conclusió clara» i va mostrar la seva preocupació per la «inseguretat jurídica». «Difícilment podem transmetre als ciutadans indicacions precises i objectives», va lamentar. L'alcalde va reivindicar que «amb la salut no s'hi hauria de jugar» i va dir que «no és moment de fer política de partit sinó de prendre decisions d'altura». «Oscil·lo entre la perplexitat i la indignació, perquè estem afegint incertesa als ciutadans», va manifestar.