La Generalitat ha concedit el tercer grau als nou presos del procés, a l'acceptar la proposta de les juntes de tractament de les presons catalanes on compleixen condemna perquè passin a aquest règim de semillibertat, tot i que l'última decisió recau en el tribunal sentenciador, en el seu cas, el Tribunal Suprem, informa El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

L'equip del Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals ha avalat la proposta del 2 de juliol de les juntes de tractament de les presons de dones de Barcelona en relació amb Carme Forcadell; de Puig de les Basses (Figueres), Dolors Bassa; i de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Els equips d'aquestes presons han notificat aquest mateix dimarts la resolució als dirigents independentistes que, a partir d'ara, acudiran a un centre penitenciari a dormir i els caps de setmana podran passar-los a casa seva.

Totes les resolucions, segons l'administració penitenciària, són el resultat d'una anàlisi individualitzada de cadascun dels interns. No obstant, en el conjunt dels casos, el servei de classificació coincideix a subratllar la participació en activitats de raonament, judici crític i resolució de conflictes, així com la «màxima col·laboració» amb la resta de presos i amb els professionals de la presó i l'absència d'incompliments judicials i expedients disciplinaris.

Afavorir la reinserció

El servei de classificació també ha tingut en compte, afegeixen les mateixes fonts, que tots els dirigents independentistes presos disposen d'«una xarxa social i familiar favorable» per a la rehabilitació, juntament amb un pronòstic de baix risc de reincidència. És per tot això que, «amb l'objectiu d'afavorir i consolidar l'intinerari de reinserció sociolaboral en l'àmbit privat», les autoritats penitenciàries ha resolt concedir-los el tercer grau. Des que les juntes de tractament van formular les seves propostes, l'equip del servei de classificació disposava d'un màxim de dos mesos per estudiar-les, per tal de «garantir la coherència dels criteris del conjunt de centres penitenciaris». Els tècnics no han esgotat aquell termini.

Seran les juntes de tractaments de cadascuna de les presons on estan ingressats els líders sobiranistes les que establiran les dates a partir de les quals s'aplicarà el tercer grau, els horaris concrets i si, és necessari, els canvis d'activitat que desenvoluparan fora de la presó. En l'actualitat, tots ells podien abandonar la presó per treballar o fer voluntariat en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet una flexibilització més àmplia del compliment de la pena imposada.

Recurs al Suprem

La llei estableix que el servei de classificació, format per cinc juristes i cinc psicòlegs, ha de traslladar les seves resolucions de tercer grau a la fiscalia, que les pot recórrer primer davant el jutge de vigilància penitenciària corresponent i en última instància davant el tribunal sentenciador, en aquest cas, el Tribunal Suprem. Habitualment, les autoritats penitenciàries avalen en el 95% dels afers les decisions de les juntes de tractament. A més de la condemna, les juntes de tractament tenen en compte altres factors, com la conducta, el nivell d'adaptació dels reclusos, la capacitat de reinserció, el risc de reincidència i el temps que han estat a la presó.

La fiscalia s'ha anat oposant sistemàticament a les decisions preses per la Generalitat respecte als dirigents independentistes empresonats. Els seus recursos han arribat a l'Audiència de Barcelona, però la fiscalia del Tribunal Suprem és l'alt tribunal competent per resoldre'ls els recursos en última instància, com passa amb els tercers graus penitenciaris.