El Parlament conclou que el CNI no va encobrir atemptats de Barcelona i Cambrils

Després de 24 sessions, la comissió d'investigació del Parlament sobre els atemptats de l'agost del 2017 a La Rambla de Barcelona i a Cambrils (Baix Camp) ha aprovat aquest dimecres el seu dictamen, a partir de 587 propostes dels grups, per poder-lo discutir i votar en el proper ple de la cambra, el 22 i 23 de juliol.

Els grups han coincidit, amb l'única excepció del PP i Cs, en la necessitat que els Mossos d'Esquadra s'integrin el més aviat possible a Europol i Interpol, per a la coordinació i intercanvi d'informació.

Un dels principals aspectes que ha sobrevolat durant els treballs de la comissió d'investigació ha estat la suposada vinculació entre el cervell dels atemptats, l'imam Es Satty, que va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar (Montsià) en què preparaven els explosius, i el CNI.

En aquest sentit, la comissió ha aprovat una proposta del PSC-Units -amb el suport del PP i Ciutadans, l'abstenció dels Comuns, JxCAT i la CUP i el vot en contra d'ERC-, en què es dóna per "acreditada" la condició d'Es Satty com a "confident" del CNI.

No obstant això, el text del PSC que ha estat aprovat en comissió conclou que "no es pot desprendre" (d'aquesta condició de confident) que el CNI conegués la intenció de l'imam de "promoure o cometre els atemptats".

"Escoltades les diferents compareixences, es descarten taxativament les especulacions que, de manera implícita o explícita, assenyalaven el CNI com a coneixedors o fins i tot encobridors dels atemptats", puntualitza la proposta socialista.

I això malgrat que la comissió també ha aprovat, amb l'oposició del PP, PSC i Cs, una proposta de JxCAT que apunta que "encara no encaixa" la vinculació entre Es Satty, Policia i CNI.

"Es pensa que Es Satty estava al corrent de tota l'operació terrorista. En aquest sentit, un cop mort, la Policia fa desaparèixer la seva fitxa amb l'objectiu de desvincular-lo del cos policial perquè hauria estat un fracàs que un informador de la policia fos un dels caps pensants de l'atemptat", assenyala.

A proposta d'ERC, i sense comptar amb el suport de Cs, PSC i PP, la comissió també ha determinat que les incompareixences a la comissió de representants de Govern central, de comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i del CNI "no només han deixat massa incògnites sobre aspectes fonamentals de la investigació, sinó que fins i tot les han alimentat".

Segons la proposta d'ERC aprovada, algunes d'aquestes incògnites "són realment pertorbadores": Quin era el vincle de l'imam Abdelbaki Es Satty amb el CNI? Per què el Cos Nacional de Policia va visitar fins a en tres ocasions l'oratori de Ripoll abans dels atacs?".

De fet, el dictamen de la comissió incorpora una proposta socialista que reconeix que, tot i que hi ha àmbits formals d'intercanvi d'informació entre diferents cossos policials i entre aquests i els serveis d'intel·ligència, hi ha encara un "important marge de millora".

Amb el suport de tots els grups, excepte l'abstenció de la CUP, també s'ha inclòs en el dictamen final que es votarà en el ple la conclusió del PSC que la informació que van rebre els Mossos sobre un possible atemptat a la Rambla es va tractar adequadament, va ser descartada un cop analitzada i que posteriorment s'ha constatat que no guardava cap relació amb els atemptats.

Igualment, amb l'única abstenció dels Comuns i l'oposició de la CUP, la comissió ha conclòs que l'abatiment dels suposats terroristes per part dels Mossos va respondre "exclusivament" al risc evident per als agents i les persones.

No obstant això, la comissió també ha aprovat una proposta dels Comuns, amb l'únic vot en contra del PP, que subratlla que en el cas del terrorista abatut a Subirats (Alt Penedès), l'autor de l'atemptat de les Rambles de Barcelona Younes Abouyaaqoub, el context va ser "diferent" ja que no se li va interceptar en el moment de voler cometre un atemptat, sinó en la seva fugida.

Els grups de JxCAT, ERC i Comuns també han votat a favor d'una bateria de propostes de la CUP, aprovades amb l'oposició de Cs, el PSC i PP, que denuncien el comerç d'armes entre Espanya i l'Aràbia Saudita, "principalment per mitjà de les seves monarquies".

"Les elits polítiques, militars i econòmiques de l'Estat espanyol -i d'altres estats- que fan negoci amb la guerra i la compravenda d'armes, utilitzant el capitalisme en la seva fase imperialista per al saqueig econòmic i de recursos de l'Orient Mitjà, són les que acaben generant morts de manera directa i indirecta a tot el món", sosté la proposta aprovada de la CUP.

A més, també s'ha incorporat al dictamen de conclusions a petició de la CUP, amb el suport de JxCAT, ERC i els Comuns i l'oposició de Cs, el PSC i el PP, un punt que ressalta que els catalans van mostrar un "important rebuig" al rei Felip VI i a la casa reial per les seves relacions amb el "negoci de la guerra".

Per contra, la comissió ha rebutjat una proposta de Ciutadans, amb l'únic suport del PP i l'abstenció del PSC, que denunciava que la manifestació del 26 d'agost a Barcelona per condemnar els atemptats va ser utilitzada per entitats "separatistes" per "atacar" les més altes institucions de l'Estat, amb insults al Rei i al president del Govern central, en una "actitud sectària" que "mereix el rebuig i la condemna de tots els demòcrates".