La Generalitat ha aprovat una primera ampliació de 1.230 milions en els pressupostos de la Generalitat per a aquest any per afrontar els costos de la pandèmia. El vicepresident Pere Aragonès així ho va explicar durant una conferència al Cercle d'Economia. Segons va informar El Periódico, després de ser presentat pel president del Cercle d'Economia, Javier Faus, Aragonès va explicar aquesta mesura amb recursos que procedeixen del fons COVID acordat pel Govern central, que van dirigits a la sanitat, l'estímul econòmic i «determinats serveis imprescindibles».

El gruix anirà destinat a despeses extraordinàries contretes com a conseqüència de la crisi del conronavirus. En aquest apartat va esmentar el pla de transformació digital del sistema educatiu que s'ha posat en marxa i que permetrà fer «el salt que calia fer en tres a cinc anys a només un». Aragonès va destacar que «en moments complicats les administracions han de posar tota la seva fortalesa al servei de la ciutadania. Aquesta ampliació de crèdit és la primera de les previstes i tindrà com a guia el pla per a la reactivació econòmica que estarà llest a finals de mes.

185 accions

El vicepresident va recordar que l'executiu català ha dut a terme 185 accions per fer front a l'emergència sanitària amb un impacte de 1.700 milions mobilitzats concentrats en els col·lectius més vulnerables i sectors més afectats. En aquest context ha situat els sis milions destinats a la comarca del Segrià. Més enllà de l'evolució de la pandèmia, Aragonès va afirmar que cal plantejar-se objectius econòmics a mig termini. «Les decisions d'avui influiran molt en el país dels pròxims anys», va afirmar, i alhora va defensar les polítiques expansives com a «elements transformadors de les bases econòmiques del país».

El vicepresident va destacar el paper «clau» que han de tenir les administracions públiques. Al seu torn va marcar com a prioritats de la Generalitat combatre «la cultura de la desconfiança entre societat i administració», mitjançant els acords.

Un altre aspecte que va destacatr és que «Catalunya ha de pensar en gran» i això ha de conduir que les empreses guanyin grandària, així com passar de «l'economia del volum a la del valor, no créixer perquè es produeix més sinó millor». I també «una aposta inequívoca» per la igualtat de gènere. Segons el parer d'Aragonès, els fons europeus per a la reconstrucció econòmica haurien de dirigir sectors emergents i estratègics. Va traçar tres eixos: la sanitat i les cures davant una societat que envelleix i el sector agroalimentari. El segon eix ha de ser, va dir, «la digitalització massiva per a la reindustrialització».

I el tercer, la transició ecològica. Segons la seva opinió, Catalunya hauria de rebre 30.000 dels 140.000 milions que, en principi, corresponen a Espanya per a la reconstrucció després de la pandèmia.

Inversió pública

Aragonès va apostar per una política d'«inversió pública sense precedents» no només com a contenció dels danys econòmics generats per la pandèmia, sinó per transformar les bases econòmiques de Catalunya.

El vicepresdient va recordar que ens trobem davant d'una situació d'«excepcionalitat» i va fer una crida a la responsabilitat de tots, tant per a l'ús de mascaretes, com d'higiene de mans i de manteniment de la distància de seguretat. Preguntat sobre els pressupostos de l'Estat, va dir que «han de ser ambiciosos» i que, en cap cas, poden representar un retorn a les polítiques d'austeritat.

Sobre les empreses que van traslladar les seus socials fora de Catalunya, va assegurar que «és molt millor tenir-les que no tenir-les» i que la millor garantia d'aconseguir inversions significatives serà la capacitat d'atracció de l'economia catalana.

Per la seva banda, el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, va afirmar que subscriuen un elevat percentatge de les prioritats que ha marcat Aragonès. Tot i això, va reclamar «més confiança en el sector privat» i una major previsibilitat. «En els últims set o vuit anys, la política catalana no ha estat un exemple» en aquest sentit, va afirmar.

«Hem de saber on anem i tenir un full de ruta». També va demanar millores en la fiscalitat «perquè l'empresariat no pot competir en inferioritat de condicions».