24 de juliol de 2020
24.07.2020
Diari de Girona

El fiscal diu que la Mesa del Parlament "va renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la il·legalitat"

Pedro Ariche diu en el seu informe al TSJC que els diputats havien de valorar el fons de les iniciatives parlamentàries

24.07.2020 | 11:56
El fiscal diu que la Mesa del Parlament "va renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la il·legalitat"

El tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, ha assegurat aquest divendres que els polítics independentistes jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència van "renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat i la ruptura amb la legalitat, i van anunciar i executar la desobediència". Segons ell, els polítics que se situen per sobre de la legalitat i dels altres poders tendeixen a "l'autocràcia i l'autoritarisme". En aquest sentit, ha dit que els exmembres de la Mesa havien d'haver entrat a valorar el fons de les iniciatives parlamentàries perquè coneixien els advertiments del Tribunal Constitucional.

En el seu informe final, Ariche ha dit que el procés judicial al TSJC no ha estat ni un judici polític ni a una ideologia, no s'han impugnat ni estatuts de partits ni programes electorals. També ha dit que tots els acusats van prometre acatar l'ordre constitucional des del seu càrrec, i això no suposa "submissió ideològica a la Constitució", ja que hi ha vies legals per reformar-la. "No es jutja l'independentisme, no és una causa general", ha dit, i ha afegit que tampoc es jutja el poder legislatiu, però ha recordat que "cap poder de l'estat està per sobre de la resta". De fet, considera que el fet que alguns polítics se situïn per sobre d'altres poders de l'estat i es vantin públicament de desobeir resolucions judicials, s'apropen a "l'autocràcia i l'autoritarisme". Les decisions judicials "no són dogmes de fe, poden ser criticades però indubtablement s'han de complir", ha resolt.

Pel fiscal, els exmembres de la Mesa van fer una "interpretació esbiaixada" del reglament del Parlament, que s'ha d'interpretar segons la resta de la normativa legalment superior. Així, ha dit que totes les iniciatives parlamentàries havien de passar per la Mesa abans d'arribar al ple i s'havia d'entrar al seu contingut si eren "palmàriament" inconstitucionals, més encara si hi havia advertiments del TC. La conducta dels acusats, ha dit, no està emparada en la inviolabilitat parlamentària, ja que cap dels tres poders de l'estat és il·limitat.

Ariche ha dit que tot i que els juristes de la cambra van al·legar que la jurisprudència del Tribunal Constitucional havia canviat el 2014, això és força habitual en dret i ho havien de tenir en compte. També ha dit opinat que no tenen el mateix valor els informes que van fer els juristes per a la Mesa advertint del possible xoc amb els requeriments del TC, que els informes d'al·legacions presentats al TC per respondre a aquests requeriments, que eren "informes de part" per defensar la postura de la cambra catalana.

Pel que fa al ple del 6 i 7 de setembre, el fiscal ha dit que la Mesa va perdre la seva imparcialitat i ha enumerat les que segons ell van ser les diverses irregularitats, il·legalitats i vulneracions de drets, com tramitar les lleis de desconnexió per lectura única, desobeir el reglament o obviar el tràmit d'informe del Consell de Garanties Estatutàries. Segons ell, la ràpida tramitació només era per evitar que el TC les paralitzés abans de ser aprovades.

Sobre la votació de la DUI el 27 d'octubre, ha recordat que no es va votar la part declarativa, on es parlava de la independència, i que només va ser una "'performance'".

Pel que fa als presidents dels grups parlamentaris, ha dit que no funcionen de forma assembleària, i per tant els seus líders assumeixen la responsabilitat del que signen davant de la Mesa. També ha assegurat que no cal un requeriment previ i concret del TC per cometre el delicte de desobediència. Per això, tampoc veu viable que el tribunal absolgui els acusats per l'eximent de compliment del deure o exercici d'un dret, com al·leguen les defenses.

En resum, ha conclòs que els acusats "van renunciar al diàleg en favor de la unilateralitat, en favor de la ruptura amb la legalitat estatal i la legalitat pròpia de Catalunya, van anunciar la desobediència i la van executar".

L'advocada de l'estat, Beatriz Vizcaíno, s'ha adherit a l'informe del fiscal i ha dit que les ordres no obliguen a incomplir les lleis, perquè seria il·legal, i per això no se'ls pot aplicar aquest eximent. "No es pot excusar Boya que tenia una obligació com a presidenta del grup parlamentari de la CUP i la responsabilitat era de tots els membres del grup parlamentari. Ningú està obligat a complir una ordre que impliqui la comissió d'un delicte. Segons la jurisprudència, s'eximeix al treballador a complir les normes del seu responsable que impliquin un delicte. No estava obligada a complir aquella decisió".

Per últim, l'advocat de Vox, Juan Cremades, també s'ha adherit als informes de les acusacions públiques ha dit que els acusats van "facultar" amb els seus vots "un entramat legal paral·lel a l'ordenament constitucional que va servir de suport a la Generalitat per portar a terme una estratègia de ruptura amb l'estat i el seu ordenament constitucional, de manera conscient i deliberadament".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook