Els quatre companys sobiranistes de Carme Forcadell a la Mesa de Parlament jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han negat que tinguessin voluntat de delinquir o de desobeir i han denunciat ser víctimes d'una «causa general» contra l'independentisme.
En el TSJC ha quedat vist per a sentència el judici als excompanys de Carme Forcadell a la Mesa de Parlament i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, per a qui la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanen un any i vuit mesos d'inhabilitació per no fer cas al TC en tramitar les lleis del procés.
Un dels acusats, Lluís Guinó (PDeCAT), que actualment és diputat de JxCat i que en la passada legislatura va ser vicepresident primer de la Mesa des de juliol del 2017, va al·legar en el seu últim torn de paraula que «en cap cas» van tenir voluntat de delinquir ni de desobeir els requeriments del Tribunal Constitucional.
Per la seva banda, l'ex-secretària primera Anna Simó (ERC) va denunciar que aquest procés judicial forma part d'una «causa general» contra l'independentisme i va lamentar que el Tribunal Constitucional pretengués utilitzar a la Mesa del Parlament per «coaccionar» el debat parlamentari, el que hauria suposat una «tutela inacceptable».
«Context polític»
Lluís Corominas (PDeCAT), que va ser vice-president primer fins a juliol del 2017 i posteriorment president del grup de JxSí, va insistir que aquesta causa no hauria d'haver arribat al jutjat i que si ho ha fet és pel «context polític».
No obstant això, va assegurar que en els tres anys en què ha estat immers en aquest procés judicial ha reafirmat les seves conviccions i confiança al Parlament i el seu paper, així com el seu compromís a l'hora de seguir treballant «de manera tranquil·la, incansable, democràtica i pacífica» per a la independència de Catalunya.
Per la seva banda, Ramona Barrufet (PDeCAT) va agrair el «bon tracte» i el «bon to» que han mantingut en el judici tant el tribunal com la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exercida per Vox, agraïment a què també s'hi va sumar Guinó.
L'exdiputada de la CUP Mireia Boya va dir que «estava obligada a vehicular un seguit de demandes» del programa electoral de la CUP al Parlament, incloent la independència, la justícia social i el procés constituent.
«No hi ha una causa general»
Per la seva banda, el fiscal va negar que el judici per la seva «desobediència extrema» sigui una causa política contra l'independentisme.
En el seu informe final, el tinent fiscal Pedro Ariche va negar que hi hagi una «causa general» contra l'independentisme i va subratllar que els acusats van dur la seva desobediència «a l'extrem» en la seva via unilateral per trencar amb la legalitat el 2017.
«No es jutja aquí l'independentisme», va exclamar Ariche, que va defensar que no es tracta d'un judici «polític» perquè «totes les idees són legítimes si no xoquen frontalment amb el Codi Penal», de manera que els acusats s'asseuen a la banqueta no per la seva ideologia sinó pel seu «concert de voluntats» per no fer cas al Tribunal Constitucional en tramitar les lleis del procés.
El fiscal Ariche va insistir que els acusats no estaven emparats per la inviolabilitat parlamentària -ja que no és «il·limitada»- i va recalcar que tenien l'obligació de complir els mandats del TC per vetar les iniciatives que fossin «palmàriament inconstitucionals», perquè així no poguessin arribar al ple.
Segons Ariche, el programa electoral de JxSí per a les eleccions del 2015 contenia «aspiracions legítimes» dels independentistes, encara que introduïa una frase «inquietant», en considerar que el Govern central -llavors amb Mariano Rajoy al capdavant- tancava «qualsevol via al diàleg» en condicionar-lo al respecte al marc legal. Van ser els acusats que, segons el fiscal, «van renunciar al diàleg a favor de la unilateralitat, a favor de la ruptura de la legalitat, estatal i de Catalunya». «Van anunciar la seva desobediència i van executar la desobediència i la van portar fins a l'extrem final», va indicar.
Autocràcia i totalitarisme
«Cap dels poders de l'Estat està per sobre de la resta», va afegir Ariche, que va advertir que els missatges de desobediència als tribunals amb què de manera «recurrent i desafortunada» es «vanen» alguns polítics contenen un «preocupant contingut de autocràcia i totalitarisme».
Al seu entendre, els acusats van idear un pla per tramitar i facilitar les resolucions i lleis «obertament inconstitucionals» per donar una «aparença» de legalitat a les lleis de la desconnexió.
