Mor el bisbe Pere Casaldàliga als 92 anys

L'any 2012, amb 84 anys, va haver de fugir de casa seva a São Félix de Araguaia per la seva lluita a favor dels indígenes. I l'any 2006 va rebre el Premi Internacional de Catalunya de mans de l'aleshores president, Pasqual Maragall. Les Exèquies seran avui a les tres de la tarda en directe per internet.

Les reaccons per la seva mort es van succeir al llarg de tot el dia d'ahir destacant la seva lluita pels pobres i els oprimits.

Pere Casaldàliga havia ingressat fa pocs dies en un hospital brasiler amb «greus problemes respiratoris», agreujats pel Parkinson que patia i la seva edat avançada. Finalment, el bisbe emèrit va traspassar a les 09.40 hores -hora local- d'ahir a Batatais, a l'estat de Sao Paulo. Una primera vetlla es va fer ahir al Centre Universitari de Batatais -dirigit pels missioners claretians- i està previst que avui es facin obertes al públic en general i que seran retransmeses en directe via Internet.

La família ha agraït «que ha estat acompanyat i cuidat per la seva gent». «Amb la certesa que ell ja es troba a la 'Casa Pairal', recordem el seu bonic vers: Al final del camí em diran has viscut? has estimat? i jo, sense dir res, obriré el meu cor ple de noms». Tenen prevista la celebració d'un funeral a la parròquia de Balsareny.

Marxa el 1968 a Brasil

Pere Casaldàliga va néixer el febrer del 1928 a Balsareny. Va estudiar a la Gleva i a Vic, i va ingressar a l'ordre dels claretians. Ordenat sacerdot el 1952, va exercir diversos ministeris fins que el 1968 va acceptar de fundar una missió claretiana al Brasil, a São Félix do Araguaia, a Mato Grosso.

Consagrat bisbe el 1971, va ser encarregat de la Prelatura de Sao Félix do Araguaia, on va descobrir un poble oprimit pels latifundistes. Va començar una intensa defensa dels més febles en el si d'un sistema ple de desigualtats exorbitants.

Conegut com «dom Pedro», va ser una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres al Brasil, a Amèrica Llatina i al món sencer. La fidelitat a la seva gent i als seus principis li van valer sovint l'enemistat de governants i poderosos. La dictadura militar va intentar expulsar-lo del país en cinc ocasions. La seva Prelatura va ser envaïda en operacions militars quatre vegades més. També va ser perseguit pels sectors conservadors de la Cúria Romana i de l'Església del Brasil i d'Amèrica Central.

Escriptor i poeta, va ser autor de desenes de llibres, discos i vídeos sempre amb el perfil de la Teologia de l'Alliberament.

El setembre del 2003, va posar a la disposició del Papa el seu càrrec i la seva renúncia va ser acceptada. El febrer del 2005 es va designar un nou bisbe, però Pere Casaldàliga va decidir continuar allà. El 2006, Casaldàliga es va convertir en el primer català en rebre el Premi Internacional Catalunya, que va rebre de mans del president Pasqual Maragall.

Les reaccions per la mort de Casaldàliga es van anar succeint durant tot el dia d'ahir.

El president de la Generalitat, Quim Torra, recordava la vida del bisbe català com a «plena, compromesa i solidària» treballant per l'eslglésia dels més pobres. «La pau com a fruit de la injustícia, l'alliberament de les persones i els pobles oprimits», va apuntar Torra.

Dedicat als pobres i oprimits

El president del Parlament, Roger Torrent,va lloar la seva vida «d'esforç i lluita» per ajudar «els que més ho necessitaven» i lamentava que ha mort «un gran home».El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, també va lamentar la mort del bisbe i li va agrair que hagi dedicat la vida «a la llibertat dels més oprimits». «Molts ateus, si d'una església hem de ser, seria de la de Pere Casaldàliga», va dir.

Al món religiós el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el va considerar un «exemple d'home que va voler consagrar-se als pobres».

Els Claretians de Catalunya van destacar la seva «defensa dels més febles i la denúncia de les injustícies de caràcter social, ecològic i econòmic».