No només és que els contundents textos de la majoria independentista al Parlament contra la Monarquia quedessin en paper mullat -en el millor dels casos-, o en una decisió contrària del Tribunal Constitucional. És que l'únic efecte visible que han aconseguit és un enfrontament sense precedents entre el poder executiu, el Govern, i el legislatiu, el Parlament, per la decisió del secretari general de la Cambra -ja coneguda per tots els grups parlamentaris- de no publicar les resolucions més polèmiques del debat sobre la monarquia per evitar conseqüències greus per part de Tribunal Constitucional, que ja havia avisat el Parlament al respecte.

Ningú pot al·legar desconeixement del que va passar perquè divendres, abans de la votació dels polèmics textos, en les reunions de la taula i els portaveus, els serveis jurídics van advertir que no es publicarien al butlletí oficial de Parlament les parts que podien ser contràries al que el Constitucional ja ha advertit sobre el que pot i no pot aprovar la Cambra en relació a la direcció de l'Estat.

Resolucions no publicades

Aquell mateix divendres, quan Ciutadans va forçar el president del Parlament a explicar aquesta posició dels juristes, el cap de files de Junts per Catalunya, Albert Batet, va fingir sorpresa i fins i tot va demanar expedientar qui no publiqués aquests acords. Ahir el butlletí va publicar les resolucions mutilades, evitant així referències a la «monarquia delinqüent» o a «constituir efectivament la república catalana», o a la reprovació del «rei Felip VI i tota la dinastia borbònica per dècades d'impunitat i enriquiment il·legítim». Va signar el butlletí el secretari general de la Cambra, Xavier Muro, amb un paràgraf final argumentant que aquesta decisió es prenia per evitar incomplir sentències i interlocutòries del Tribunal Constitucional que alertaven que qualsevol decisió «jurídica o material» tindria conseqüències. Existeixen acords del Parlament contra la monarquia posteriorment anul·lades pel TC.

Poc després, en un acte sense precedents a la història democràtica recent de Catalunya, el president de la Generalitat, Quim Torra, a cop de tuit, exigia al president de Parlament, Roger Torrent, el cessament de Muro. «El president del Parlament té el deure de cessar-lo i assumir ell i la Mesa la responsabilitat de publicar la resolució». És a dir, que Torra passava per sobre pel que ja s'ha decidit divendres, donava ordres al president del legislatiu i a més exigia publicar uns textos que poden tenir conseqüències per a qui ho faci. El tuit de Torra va generar la indignació de tota l'oposició i fins i tot la incomprensió d'algun membre de JxCat al Govern.

La resposta de Torrent va ser mantenir silenci, malgrat que poques hores més tard JxCat va insistir en la mateixa exigència amb un comunicat en el mateix sentit que Torra. Torrent en cap cas calla per atorgar, sinó que es tracta d'una decisió tàctica del dirigent republicà i d'ERC (no entrar en la dialèctica amb JxCat i amb Torra, que és constant des del començament de la convulsa legislatura) davant d'un conflicte insòlit però amb una gran càrrega electoralista entre els dos socis de Govern.

Fonts properes al president del Parlament van traslladar que la voluntat de Torrent és doble: defensar que es pugui parlar de tot al Parlament malgrat les amenaces a polítics i funcionaris, i al mateix temps no acusar funcionaris per adoptar determinades decisions que potser sí prendria un responsable polític. És a dir, que els diputats i polítics han d'assumir les conseqüències però no forçar o pressionar -com va fer Torra- perquè els treballadors de l'administració també ho facin.

El paper de Ciutadans

Per si l'escàndol no fos prou majúscul, cal afegir que Cs va lamentar que no es retallessin altres resolucions i va anunciar accions judicials, quelcom que contrasta amb el fet que Cs va estar d'acord en quina part de les resolucions independentistes no havien de ser publicades.