La jutge de vigilància penitenciària ha retret a la Fiscalia que pretengui donar un "càstig exemplar" als presos del procés amb la seva oposició a totes les seves sortides i beneficis penitenciaris i ha advertit que és "decimonònic "plantejar que s'hagin de reconèixer culpables i que la seva condemna és merescuda.
Així ho sosté la titular del jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya en les set actuacions en què desestima el recurs de la Fiscalia i avala el tercer grau per l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i els "Jordis", que tot i això seguiran a la presó fins que el Tribunal Suprem resolgui la seva situació.
En els seus escrits, la jutge conclou que la Fiscalia, amb la seva oposició "a tot el que pugui tenir relació amb sortides, classificació i beneficis penitenciaris" dels condemnats pel Suprem, busca donar un "càstig exemplar" als presos del procés.
De fet, considera "excessivament persistent" la "negació total i absoluta" que la Fiscalia realitza respecte dels programes i activitats que els presos han seguit a la presó, fins al punt que veu "inacceptable" que hagi demanat que es detalli el nombre de sessions i horaris realitzats, el que "mai ha estat plantejat" per altres presos, "fins i tot en delictes molt greus amb exercici de la violència contra les persones amb resultat de mort".
La jutge reconeix, com sosté en els seus recursos la Fiscalia, que els presos no han seguit cap programa específic sobre el delicte de sedició, però això ha estat, "lògicament", precisa, perquè la presó no disposa d'un curs per a això, "a causa de la seva manca d'antecedents actuals i històrics".
No obstant això, subratlla que el currículum acadèmic i professional dels presos, la majoria d'ells amb estudis universitaris i amb trajectòria en l'àmbit institucional, fan "innecessari" que hagin de realitzar un programa específic de tractament per interioritzar que les lleis s'han de complir, com exigeix la Fiscalia.
Segons la jutge, els presos del procés ja eren conscients que havien de complir-se les lleis, però no ho van fer, pel que han estat condemnats en base a uns fets que accepten, tot i que no es penedeixin.
Davant la insistència del fiscal en què no n'hi ha prou que els presos reconeguin els fets, sinó que a més haurien de sentir-se culpables i reconèixer que han comès sedició, apunta la jutge que el que subjau a aquesta argumentació és que "l'intern hauria de callar i deixar d'expressar lliurement els seus pensaments ideològics en defensar la independència de Catalunya i el dret a decidir".
"Aquests pensaments i voluntats són legítims dins del nostre ordenament jurídic, ja que això forma part del programa de diversos partits polítics actius a Catalunya, i ni aquests partits ni els seus programes electorals han estat declarats inconstitucionals", reitera la jutge.
A més, apunta que diversos dels presos, com l'exvicepresident Oriol Junqueras, han manifestat als professionals de Lledoners que si haguessin sabut les conseqüències dels seus actes, haurien actuat d'una altra manera i que reconeixen que van obrar fora de les vies legals, encara que sense violència, i que les coses es poden fer de forma diferent i sempre per les vies de diàleg.
En el seu escrit, la jutge considera que els principis que invoca la Fiscalia, en el sentit que la condemna ha de tenir també un caràcter de càstig i que els presos i la societat ho han d'experimentar com "una cosa merescuda" són "més propis d'un sistema decimonònic i històric de l'Estat anterior al segle XX "i" molt anterior "a la Constitució.
Per contra, defensa que la privació de llibertat es concep com un tractament o una activitat de l'administració per a la reeducació i la reinserció social dels penats i recorda que el principi de legalitat, inspirat per l'esperit de les normes promulgades el 1973 pel Consell d'Europa, potencia el règim obert.
Com en resolucions anteriors, la jutge també recrimina a la Fiscalia que, "obstaculitzant" la progressió dels presos a la semillibertat, pretengui obtenir el que no va aconseguir en la sentència, en la qual el Suprem va rebutjar fixar un mínim d'anys de compliment per que els condemnats poguessin gaudir de beneficis penitenciaris.
En aquest sentit, recorda que fins al moment l'Audiència de Barcelona ha avalat els permisos que ha autoritzat als presos del procés i denuncia que la Fiscalia plantegi de manera "esbiaixada i incompleta" en els seus recursos contra el tercer grau els arguments d'un vot particular en contra d'aquest aval.
