Tan sols Múrcia, Cantàbria i la Comunitat Valenciana han mostrat públicament la seva intenció de comptar amb els efectius de l'exèrcit per fer tasques de seguiment dels casos sospitosos de covid-19 per evitar la propagació de la malaltia.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va confiar a poder assignar «avui mateix o demà» els primers equips de rastrejadors de l'exèrcit a les comunitats autònomes. Al seu torn, va remarcar que les peticions es valoraran en funció de la disponibilitat d'aquests rastrejadors militars i que se cediran per un temps «limitat i taxat».
Illa va emfatitzar que els 2.000 efectius que el Govern va posar a la disposició de les autonomies suposen un servei d'«alt nivell» amb professionals «molt eficaços» que funcionaran com a unitats autònomes en els territoris que ho demanin. D'altra banda, va remarcar que les comunitats malden per prendre mesures per reduir l'impacte del covid-19 i que a Aragó i s'ha detectat una tendència a la baixa, la qual cosa «constata que si les coses es fan bé, funcionen».
El cas de Madrid
Preguntat sobre si Madrid havia descartat recórrer als rastrejadors de l'exèrcit, Illa va assegurar que no li consta i «no és el que se li ha traslladat» des de la Conselleria de Sanitat madrilenya, que ha remès un escrit sol·licitant informació sobre els perfils tècnics d'aquests efectius militars.
D'altra banda, el Grup Socialista de l'Assemblea de Madrid va instar el Govern regional a sol·licitar els rastrejadors del Ministeri de Defensa, i a l'alcalde de Madrid i portaveu popular, José Luis Martínez Almeida, que «posi ordre en el PP de Madrid». Després de recordar que l'alcalde va dir que «hi havia seriosos problemes en els districtes sud i que la gent no sortís de les seves cases», va dir que «si aquesta és la realitat», li ho «faci saber» a la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, «perquè posi ràpidament a disposició els màxims recursos en la lluita contra aquesta pandèmia».
