Un total de 700 persones infectades per coronavirus estan ingressades als hospitals catalans, una més que dilluns, de les quals 129 són a l'UCI -vuit menys que la darrera actualització. D'altra banda, ahir es van notificar dotze noves morts i va baixar el risc de rebrot (EPG) a 190,7, nou punts menys que dilluns.

Quant a casos, el nombre de nous positius va caure fins a 793 -400 menys que dilluns-, però es deu al fet que durant els caps de setmana es redueixen les proves de PCR que es practiquen. La velocitat de reproducció del virus va disminuir quatre centèsimes i es va situar en 1,05, és a dir, que cada infectat contagia una mica més d'una persona de mitjana.

Si s'analitzen les dades de manera més detallada, ahir eren tres les comarques catalanes que estaven en risc baix de rebrot -per sota de 30-, el Solsonès, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, mentre que n'hi havia vuit que estaven en risc moderat -entre 30 i 100. Les comarques amb més risc de rebrot són la Noguera, amb un EPG de 650,5, seguida de l'Alt Urgell (482,5), el Ripollès (378,5), les Garrigues (317,3) i el Vallès Oriental (286,2), mentre que al Barcelonès l'EPG és de 226,6, vint-i-tres punts menys que dilluns.

Finalment, des de l'esclat de la pandèmia s'han registrat 15.935 casos confirmats per PCR a les residències, 20 més en comparació amb l'últim balanç. Si es tenen en compte la resta de proves, la xifra s'eleva a 17.475 casos (22 més).

Des del març, fins a 6.432 persones que vivien en residències han mort, cinc més en les últimes hores.

Casos en trobades familiars

D'altra banda, la gerent de la Regió Sanitària de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran, Divina Farreny, va assegurar que a Lleida s'han detectat «bastants casos» de coronavirus en àpats familiars en els darrers dies.

«La gent ha fet trobades familiars de cap de setmana i final d'estiu i hi ha brots de bastants casos relacionats de famílies que s'han ajuntat», va afirmar Farreny, en declaracions a Europa Press. També va dir que fins a mitjans d'agost va haver-hi una estabilització de casos i que, des de la tercera setmana, la xifra ha començat a pujar fins a nivells de juliol.

Cribratges a residències

Salut farà cribratges «sistemàtics» i prolongats en el temps als treballadors de les residències de gent gran a partir de la setmana vinent. Així ho va anunciar en roda de premsa el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que va dir que si el virus circula a la comunitat és «lògic» que entri a les residències a través del personal. Per això, va dir, se sol·licitarà un cribratge que funcionarà com ja es va fer els mesos d'abril i maig. Les proves es faran cada dues o tres setmanes. Tant Argimon com el coordinador de la unitat COVID-19, Jacobo Mendioroz, van fer una crida a rebaixar la interacció social en general apuntant que la seguretat d'una residència o una escola depèn dels casos que hi ha a la comunitat.

«És importantíssim que cada trobada que fem pensem si és estrictament necessària o no», va apuntar Argimon, que va destacar que cal ser «capaços» de fer baixar la corba, ara estable, i que vagi «en descens». El secretari de Salut Pública va destacar que tot i que s'han fet 106.000 proves PCR en la darrera setmana i més de 46.000 proves PCR des de l'inici dels cribratges massius, és important que es compleixi amb un aïllament correcte. «Repetim, insistim i no ens cansarem: quan fem una PCR, sigui positiu o negatiu, s'han de fer els 14 dies de quarantena», va sentenciar.

Xifres similars a les de l'abril

El secretari de Salut Pública va assegurar que la situació epidemiològica a Catalunya és d'estabilitat, però no vol dir que sigui bona, encara que va deixar clar que malgrat que el risc de rebrot -situat en 190,74- és similar en xifra al que podia haver-hi a l'abril, el context és diferent: «No estem en la situació del mes d'abril». El coordinador de la unitat de seguiment de COVID-19, Jacobo Mendioroz, va dir que al març i abril es veien casos greus, es veien casos greus, a qui es feien les PCR, però que ara es detecten asimptomàtics i rebrots majoritàriament de lleus, encara que va advertir que a la llarga hi haurà casos greus.

La investigadora del grup Biocomsc de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Clara Prats va subratllar, després de l'anàlisi de diversos cribratges en poblacions catalanes, que «no és l'única solució, sinó que és part de la solució», ja que han d'anar acompanyats de les mesures de prevenció i quarantenes.