En cas d'una ocupació il·legítima d'un habitatge, si en les primeres 48 hores l'ocupant no acredita la titularitat que li permeti habitar l'immoble i el propietari sí, la desocupació ha de ser immediata, facilitada per l'adopció d'una mesura cautelar urgent per part d'un jutge. Així ho proposa la Comissió de Normativa de el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), a iniciativa dels seus companys de Mataró, una de les ciutats, juntament amb la capital catalana, més afectades pel fenomen de la usurpació de cases.
Els lletrats han elaborat una proposta de modificació legislativa amb la intenció de «frenar, disminuir o donar solució» al fenomen de l'ocupació il·legítima d'habitatges, que titllen de «problemàtica creixent» a Catalunya per al cas d'usurpacions de pisos d'ús habitual.
El centre de la proposta és la modificació dels articles 134 i 544 de la Llei d'enjudiciament criminal. El primer fa referència a l'inici d'un procés penal i el segon és el que facilita el poder judicial l'adopció de mesures contra el reu abans de la sentència per protegir la víctima. Aquest article diu: «El jutge o tribunal podrà, de forma motivada i quan sigui estrictament necessari a la fi de protecció de la víctima, imposar cautelarment a l'inculpat la prohibició de residir en un determinat lloc, barri, municipi, província o una altra entitat local, o comunitat autònoma». Els advocats proposen sumar a l'article 544 un sisè apartat que diria: «En els casos que conegui d'un delicte de l'article 245 de el Codi Penal, el jutge o tribunal ha d'adoptar motivadament la mesura de desallotjament en el termini màxim de 48 hores des de la petició cautelar, sense necessitat de prestar caució, en la mesura que, un cop requerits els ocupants de l'immoble, no exhibeixin el títol jurídic que legitimi la permanència en l'immoble».
El nou article preveu ajudar els desnonats. Diria: «Acordat el desallotjament podran donar compte als serveis socials municipals als efectes de facilitar el reallotjament atenent l'especial vulnerabilitat dels ocupants o a les altres circumstàncies del cas».
Sense anys d'espera
El canvi legal permetria l'activació de mesures de desallotjament a l'inici del procés penal, perquè l'amo no hagi d'esperar a la fi del procés judicial per recuperar el seu habitatge. Per a això, consideren els advocats barcelonins, ha de donar-se una eina concreta als jutges que impedeixi diferents interpretacions en l'aplicació de la llei i els permeti donar resposta «a un clam de la societat», com l'ha qualificat Jorge Navarro, membre de la Comissió de Normativa. La solució passa igualment, segons l'opinió dels lletrats, per l'«ampliació de les facultats de les policies perquè actuïn. El límit de 48 hores per actuar és una llegenda», ha explicat el exdegà del Col·legi de Mataró, Julio J. Naveira.
