La crisi entre el PDeCAT i JxCat s'ha agreujat amb una allau d'abandonaments en el partit hereu de CDC arran de la demanda interposada pels exconvergents per presumpta apropiació de la marca JxCat registrada per part de l'expresident Carles Puigdemont. Aquestes serien algunes de les conseqüències que tindrà el conflicte en la postconvergència:

Un partit sense cares visibles

L'allau de baixes ha deixat el PDeCAT sense lideratges sòlids. El partit ha perdut el seu candidat electoral, l'expresident Carles Puigdemont, els presos Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, i quatre consellers del Govern. Les cares més conegudes que li queden ara mateix són el seu president, David Bonvehí, la consellera Àngels Chacón i l'expresident Artur Mas.

Nou tripartit en el Govern

Quim Torra -de JxCat i que mai ha militat en el PDeCAT- va reunir dimarts un Consell Executiu més fragmentat, amb representants de tres formacions: el PDECat (Àngels Chacón), JxCat (Meritxell Budó, Miquel Buch, Damià Calvet, Jordi Puigneró i Mariàngela Vilallonga) i ERC (Pere Aragonès, Alba Vergés, Josep Bargalló, Bernat Solé, Chakir El-Homrani, Teresa Jordà i Ester Capella).

Majoria de Junts al Parlament

L'equilibri de forces a la cambra catalana es decanta amb claredat a favor de la nova formació de Puigdemont, ja que només quatre dels 34 diputats conserven el carnet de la marca hereva de CDC: Marc Solsona, Lluís Font, Montserrat Macià i Narcís Clarà.

Dues meitats al Congrés

La situació al Congrés és molt diferent. Els vuit diputats estan dividits en dues meitats. Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Mariona Illamola avalen Junts, mentre que Sergi Miquel, Ferran Bel, Concepció Cañadell i Genís Boadella segueixen al PDeCAT. Aquesta fractura podria beneficiar el Govern, que disposa de quatre parlamentaris a priori més proclius a acords.

Implosió territorial

Una de les cartes del PDeCAT en la seva batalla amb JxCat era la forta implantació territorial. Però la desbandada de càrrecs públics i orgànics viscuda en els últims dies ha provocat que la marca s'estigui esmicolant en l'àmbit municipal, amb executives locals dimitint en bloc per allistar-se a Junts. Entre les alcaldies més rellevants que ha «perdut» el PDeCAT hi ha Girona, Vic i Valls.

L'Ajuntament i la Diputació de Barcelona

A l'Ajuntament de Barcelona encara no han arribat les seqüeles del terratrèmol postconvergent. D'entrada, l'única dels cinc regidors de JxCat més afí al PDeCAT que a Junts seria Neus Munté. A la Diputació, on Bonvehí va firmar un polèmic pacte de govern amb el PSC, JxCat té set diputats, dels quals tres estan alineats amb el PDeCAT i quatre, amb Puigdemont.

Cop econòmic i pressió judicial

La situació econòmica del PDeCAT pot rebre un nou cop. El partit, que ha posat en marxa un ERO intern i ha d'afrontar els costos de la causa del 3% per la qual serà jutjat, perdrà les aportacions dels seus càrrecs institucionals (200 euros mensuals per càrrec). I rebia una cinquena part de la subvenció del grup de JxCat al Parlament (944.480 euros el 2018).

Els drets electorals

Un altre dels grans actius del PDeCAT en el seu pols amb JxCat eren els drets electorals. El fet de ser la marca hereva de CDC permetia a la coalició amb JxCat garantir-se la presència als mitjans públics durant les campanyes electorals, tant en els debats de candidats com en els espais gratuïts de propaganda. Ara serà Junts el que no tingui aquestes prebendes.