e la remodelació del govern se'n poden treure diverses conclusions: el PDeCAT ja no compta amb cap membre al Govern, ERC -que no va ser consultada per Quim Torra fins ahir- ha sortit il·lesa dels canvis i la perspectiva d'eleccions s'allunya.

Canvis en un mes de tribunals

El proper 17 de setembre, el Tribunal Suprem preveu celebrar la vista sobre el recurs de Torra contra la seva condemna d'un any i mig d'inhabilitació per haver desobeït l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs dels edificis públics en període electoral.

A més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fixat per al 23 de setembre la compareixença de Torra com a investigat per desobediència, en una segona causa, per mantenir al Palau de la Generalitat una pancarta amb un llaç groc a favor dels presos independentistes.

Els tres canvis al Govern es produeixen en vigílies de la possible inhabilitació de Torra, que activaria un procés que podria acabar amb una nova investidura o bé amb un avançament electoral.

Eleccions no imminents

A finals de gener, després de l'enèsim xoc amb els seus socis de govern, ERC, Torra va donar per liquidada la legislatura i va anunciar que després de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2020 convocaria eleccions, però els comptes van ser aprovats a l'abril i el president se'n va desdir: només convocaria els comicis quan la situació per la covid-19 estigués sota control a Catalunya.

Torra havia estudiat convocar eleccions per al mes d'octubre, abans de poder ser inhabilitat pel Suprem, però la clau del decret de convocatòria -54 dies abans de la cita amb les urnes- no s'ha produït a l'agost i, amb la remodelació d'avui, la perspectiva electoral sembla allunyar-se.

Si Torra no convoca i és inhabilitat, es posaran en marxa automàticament els mecanismes perquè el Parlament investeixi un nou president de la Generalitat, una carta que podria jugar JxCat, tot i que necessitaria del suport no només d'ERC sinó també d'un altre grup o subgrup parlamentari.

Mentre no fos investit un substitut de Torra a la presidència, exerciria les funcions el vicepresident del Govern, en aquest cas Pere Aragonès, d'ERC, i si no hi hagués investidura serien convocades automàticament noves eleccions, que -depenent de la data en què es formalitzés la inhabilitació- podrien celebrar-se en els primers mesos del 2021.

Sense vicepresident per sobre Aragonès

Una de les hipòtesis que s'han sospesat en Junts al llarg de la legislatura era nomenar un nou vicepresident del Govern amb braçalet de JxCat, per sobre d'Aragonès, per evitar que sigui l'actual coordinador nacional d'ERC qui assumeixi les funcions de president si Torra és inhabilitat.

No obstant això, la remodelació de Torra es limita a tres canvis, només afecta tres carteres en mans de JxCat i no té cap repercussió a ERC.

Aquest moviment, segons fonts de Junts, ha «desconcertat» un sector de JxCat, que no entén per què el president manté consellers republicans qüestionats per la seva gestió de la covid-19, com Alba Vergés o Chakir el Homrani, i en canvi fa fora tres perfils procedents del mateix espai que Torra.

Adeu a un conseller incòmode

Fa temps que el possible relleu de Miquel Buch com a conseller d'Interior estava damunt de la taula del president, que internament s'havia mostrat molt crític amb la gestió dels Mossos d'Esquadra.

Buch va estar a punt de caure arran dels xocs entre manifestants independentistes i Mossos després de la sentència del procés, el passat mes d'octubre, però va sobreviure malgrat les veus de JxCat -i per descomptat ERC- que demanaven el seu cap.

Miquel Buch, molt vinculat a l'exconseller Jordi Turull i ben relacionat amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, procedeix del PDeCAT però va trencar el carnet d'aquest partit fa uns dies per incorporar-se a JxCat, la nova formació impulsada per l'expresident Carles Puigdemont.

El PDeCAT surt del Govern

Després de la fractura entre JxCat i el PDeCAT, els consellers que encara pertanyien a les dues organitzacions van haver de decidir-se, i gairebé tots ells -Meritxell Budó, Jordi Puigneró, Damià Calvet i Miquel Buch- van optar per unir-se al projecte que lidera Puigdemont.

Només Àngels Chacón, fins ara consellera d'Empresa i Coneixement, havia mantingut la seva militància en el PDeCAT, i el seu relleu es pot interpretar com una defenestració de l'únic perfil que s'havia desmarcat de JxCat, espai al qual pertany Torra.

Chacón, de fet, és una figura propera al president del PDeCAT, David Bonvehí, i es perfila com a candidata a la Generalitat si la formació demòcrata decideix presentar llista pròpia a les pròximes eleccions catalanes, competint amb JxCat pel mateix espai que Torra.

Redinamitzar Cultura

Vilallonga, per la seva banda, ha mantingut un perfil baix al llarg de tota la legislatura i el seu relleu, segons fonts independentistes, pot interpretar-se com un intent de redinamitzar Cultura.

Sense cap experiència política quan va ser nomenada al març del 2019, Mariàngela Vilallonga, prestigiosa filòloga clàssica i professora de llatí durant més de 44 anys a la universitat, serà recordada com la consellera de Cultura que va criticar la presència «excessiva» del castellà a TV3 i al Parlament de Catalunya.

Aquest fet va provocar fins i tot que el passat 24 de juliol al Parlament es debatés la seva reprovació, també per la seva gestió al capdavant del departament durant més d'un any.

Nascuda a Girona el 1952, la substituta de Laura Borràs al Palau Robert va mostrar el seu desig d'aprovar un avantprojecte de Llei de Patrimoni i Mecenatge i també es va mostrar favorable al fet que s'incrementés el pressupost de Cultura fins arribar al 2% dels pressupostos, però finalment només va aconseguir captar poc més de l'1%.

Durant els mesos del confinament va ser l'encarregada d'elaborar un pla de rescat del sector cultural, un dels més afectats per la pandèmia de covid-19.