El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va reclamar al Govern central que «estigui a l'altura de les circumstàncies» i posi sobre la taula una injecció d'ajuts directes i subvencions per a les empreses d'uns 50.000 milions d'euros, en línia amb el que han fet altres estats europeus. Sánchez Llibre va instar l'Estat a oblidar «l'estigma del dèficit públic» i assumir que caldrà destinar «el màxim de recursos» per salvar empreses i llocs de feina. «L'economia espanyola està al límit del coma», va afirmar el president de la patronal catalana, que va proposar allargar els ERTOs fins al 2021, com Alemanya, plans de rescat pels sectors més colpejats per la pandèmia i la condonació d'impostos.

Sánchez Llibre va parlar d'una situació d'una gravetat «excepcional», però va assegurar que la solució passa per generar «complicitat» entre el sector empresarial i les administracions públiques, que considera que «s'han de deixar de complexes» i oblidar la por a gastar. «Hem de fer el màxim d'esforços per generar recursos, encara que el dèficit quedi desbocat: ja s'ha desbocat, i es desbocarà. Ni la Generalitat, ni les comunitats autònomes ni l'Estat el podran controlar, com no el controlen a la Unió Europea», va afirmar el president de la patronal, que va demanar també «generositat» del Govern central cap a Catalunya en aquesta qüestió.

El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, es va sumar a la petició de Foment a través de les xarxes socials. Segons el conseller, «ara la prioritat total és salvar pimes, autònoms i llocs de treball», com «han fet Alemanya i altres països europeus».

Paral·lelament, Foment del Treball va rebutjar l'aprovació al Parlament de la proposició de llei de regulació dels lloguers, una norma que veu inconstitucional i contrària a l'Estatut, i que considera que «enfonsarà a mig termini» el mercat de lloguer.

La patronal va assenyalar en un comunicat que «l'actual mercat de lloguer no és suficient i, per tant, s'ha d'ampliar sobretot l'oferta d'habitatges assequibles, la gran abandonada des de la crisi de l'any 2008», en lloc de limitar el seu preu.

També va criticar que «la inacció de determinades polítiques perjudiqui el parc d'habitatges privats. La proposició de llei ho fa, i perjudica tant els propietaris com els llogaters».

Menys valor dels patrimonis

A més, Foment va assegurar que «el patrimoni immobiliari dels catalans reduirà el seu valor» i va recordar que el 2019 ja va defensar revertir la política d'habitatges per atendre les necessitats socials. «No tot val, ni les finalitats justifiquen els mitjans. Democràcia i Estat de dret van de la mà», va defensar.

En aquest sentit, Foment va criticar que l'esmentada proposició de llei es tramiti pel procediment accelerat de lectura única, «tot i el dictamen en contra emès pel Consell de Garanties Estatutàries», que va considerar que la regulació quedava fora de l'àmbit competencial del Parlament per afectar les bases de les obligacions contractuals.