Catalunya obligarà a congelar o baixar el preu dels lloguers a les zones amb "tensió" residencial de les 60 ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants, tot i que quedaran exempts els arrendadors "vulnerables", considerant-se com tals els quals ingressin menys de 2.000 euros mensuals.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda una llei pionera per regular els lloguers a la comunitat gràcies al "sí" de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, que han impulsat la norma al costat del Sindicat de Llogaters i la Generalitat.
Ciutadans, PSC-Units i PPC han votat en contra perquè creuen que és una llei "electoralista" i "inconstitucional", ja que un organisme consultiu català ja ha advertit que conté diversos articles que vulneren competències estatals.
Els quatre diputats del PDeCAT, per la seva banda, han trencat per primera vegada la disciplina de grup amb JxCat i han rebutjat el gruix del text perquè, segons la seva opinió, no protegeix el "petit propietari" ni incentiva l'oferta.
La iniciativa, que segons el Sindicat beneficiarà cinc milions de persones, pretén facilitar l'accés a l'habitatge, que segons el Centre d'Estudis d'Opinió és un dels principals problemes per als catalans.
I és que a ciutats com Barcelona, les quotes que afronten els inquilins s'han disparat un 40% en els últims cinc anys i a principis d'any, segons dades de la Generalitat, el preu mitjà dels nous contractes va superar per primera vegada els 1.000 euros, més o menys el mateix que cobren la meitat dels menors de 30 anys que viuen a la capital catalana.
La llei catalana vol acabar amb el "malson" que per a molts suposa la renovació d'un contracte de lloguer: a les zones amb tensió residencial no es podran incrementar les mensualitats, i fins i tot s'hauran de baixar si estan per sobre de la mitjana de lloguers de la mateixa zona.
En el cas dels habitatges que es lloguin per primera vegada, el preu s'haurà d'ajustar a l'índex fixat per l'administració per a cada zona.
L'obra nova queda fora d'aquestes limitacions, com també els arrendadors "vulnerables", és a dir, aquells la unitat familiar dels quals ingressi menys de 2.000 euros -2,5 vegades l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) - mensuals.
Es consideraran "àrees amb un mercat d'habitatge tens" les que compleixin un d'aquests tres requisits: que el preu dels lloguers presenti un creixement sostingut notablement superior a la mitjana catalana, que els arrendataris hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos a pagar les mensualitats, i que el preu del lloguer hagi pujat tres punts per sobre de l'IPC en els últims cinc anys.
Tot i comptar amb el suport de més de 4.000 entitats, el camí de la llei fins a la seva aprovació no ha estat fàcil: JxCat la va esmenar pocs dies després d'haver-la signat -segons la resta d'impulsors per diluir-la- i l'acord per salvar s'ha assolit in extremis, poques hores abans de la votació.
Tampoc està clar quin serà el futur de la norma, que conté diversos articles que vulneren la Constitució, segons el Consell de Garanties Estatutàries.
Si el Govern de Pedro Sánchez pren la iniciativa i impugna la llei, aquesta quedarà suspesa immediatament una vegada s'admeti a tràmit el recurs; si qui recorre és un grup parlamentari, com el PP, la norma seguirà en vigor fins que el Tribunal Constitucional resolgui.
Malgrat aquesta incertesa, els grups impulsors -JxCat, ERC, comuns i la CUP- han coincidit a destacar la jornada d'aquest dimecres com a "històrica" per a la defensa del dret fonamental a l'habitatge, mentre que per a Ciutadans, el PSC-Units i el PPC es tracta de mera gesticulació.
