Primer: gel hidroalcohòlic. Segon: esperar pacientment a dos metres de distància. Tercer: acreditar-se degudament per poder ocupar una de les 144 cadires disponibles, totes elles numerades i ja assignades. Quart: seure i esperar. Cinquè: comença la manifestació, som-hi.
La crisi de la covid-19 ho ha trastocat tot, incloses les manifestacions, i per a mostra un botó: 59.500 persones amb mascareta i mantenint l'adequada distància física entre sí s'han concentrat aquest 11-S a 131 punts de la geografia catalana, segons dades de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC).
«Un poble en moviment enguany paradoxalment quiet», segons definició de l'activista Antonio Baños, dirigent de l'entitat independentista ANC i exlíder de la CUP, que ha muntat l'atípica mobilització. Aquest 2020 tot ha estat diferent: l'acte central s'ha celebrat en un centre de Barcelona desèrtic, on cap a les cinc de la tarda ressonava una monòtona melodia gentilesa d'uns potents altaveus plantats a la Plaça Letamendi, al carrer Aragó; a Balmes se situava un primer accés i a Enric Granados, el segon.
Emmascarats
A l'altre extrem de l'entrada es trobava l'escenari, amb gran pantalla incorporada i els joiosos altaveus, que hauran fet les «delícies» dels veïns. Sobre les sis comença l'acte en sí, amb els 144 manifestants emmascarats ben ordenats, la majoria d'ells amb la samarreta blava de l'ANC dissenyada per a l'ocasió i altres menys portant banderes diverses. Acaba l'acte i els manifestants aixequen per primera vegada el seu darrere del seient: toca posar-se en peu per entonar -sense treure's la mascareta- Els Segadors, l'himne català.
