No fa tants anys, és a dir, abans de Twitter i del procés, l'activitat político-mediàtica es reiniciava després de l'estiu en l'espai comprès entre dos ponts, el de la Diada i el de la Mercè, amb perdó del «rerepaís». Fins i tot s'utilitzava el glamurós terme de «rentrée», després del desert informatiu d'agost, per definir-ho. Un lapse de només 10 dies en què, ara, Quim Torra té al davant també, dos ponts. Un judicial i l'altre polític, i en funció de com els creui tindrà una sortida o una altra de la Generalitat i s'obrirà un escenari o un altre en la política catalana.

Dijous que ve, el president acudirà a la vista al Tribunal Suprem sobre el seu recurs a la sentència del TSJC per la qual l'inhabilita durant 18 mesos de càrrec públic per haver desobeït, en primera instància, encara que després va rectificar, el mandat de la Junta Electoral Central de no penjar, en la campanya de les generals d'abril de 2019, pancartes al·lusives als presos independentistes.

La decisió contrària a Torra del Suprem sembla garantida, ni que sigui perquè el propi Torra va reconèixer els fets durant el judici. L'únic dubte és conèixer quan es pronunciarà l'Alt tribunal i, per tant, quan Torra quedarà inhabilitat.

La ressaca de la Diada, a la trinxera independentista, es va centrar en l'apel·lació de les entitats sobiranistes a JxCat i ERC perquè es posin d'acord i dibuixin una estratègia conjunta. ERC, via Pere Aragonès, va dir dissabte estar d'acord amb l'ANC i Òmnium, però que el primer pas hauria de ser consensuar una resposta a la sentència inhabilitadora del Suprem, quelcom al que Torra s'oposa.

No és que ERC vulgui que el president convoqui ja els comicis, per mil raons, entre elles perquè és difícil, per a tots, treballar en un Govern escindit i en guerra oberta. Volen sobretot evitar noves dosis d'accions simbòliques dels posconvergents dirigides, sobretot, a deixar en evidència els republicans davant l'electorat més nacionalista. El que, segons les enquestes, oscil·la entre ERC i el puigdemontisme.

«Un cop inhabilitat, podrà entrar al Palau de la Generalitat? Per descomptat. Fins i tot pot tenir un despatx aquí, com a expresident», apunta una veu republicana que assenyala els dos punts de fricció que s'acosten. «No podrà, això sí, entrar a la sala del Consell Executiu ni podrà signar decrets», destaca aquesta veu, que recorda que el garant de la legalitat és el secretari del Govern, que depèn de la Conselleria de Presidència, en mans de JxCat.

El segon escenari de la fricció és recurrent: al Parlament. Torra ja no és diputat, ja que el president de la Cambra, Roger Torrent, va executar l'ordre d'inhabilitació dictada per la justícia, el que, de fet, va causar l'enuig de Torra i la seva voluntat declarada de convocar eleccions anticipadament. Ja sense ostentar el càrrec de president, se suposa que Torra no podrà seure a l'escó i se'l convidarà a seure a la tribuna de convidats.

President simbòlic

Un Torra que ha afirmat que no vol ser un president «simbòlic». I que desitja una sortida digna, en la manera que algú que tant té en ment com passar a la història, pot entendre-ho. El president sempre s'ha definit com a activista, més que com a polític.

Però no acaba aquí l'odissea judicial de Torra. Com que les eleccions d'abril es van repetir al novembre, també el president va desobeir de nou el termini de 48 hores per retirar una nova pancarta. El dia 23 assistirà com investigat a aquest segon judici. La vista del dia 17 actuarà també de pont entre els dos dies del debat de política general que tindrà lloc al Parlament, dimecres i divendres, quan es votaran les resolucions.

Aquest pot ser l'últim gran debat de Torra com a president. I el seu Govern i el seu grup parlamentari viuen en un estat d'oberta divisió. A l'executiu, amb ERC. A JxCat, amb els membres del PDeCAT, que ja fins i tot voten diferent que la resta del grup parlamentari, com va passar amb la llei de regulació dels lloguers. Per a avui s'espera el pronunciament sobre el cisma d'un Artur Mas que ha renunciat a anar-se'n amb Puigdemont. O aclareix el pont o afegeix més pedres al camí de Torra.

Un debat, a més, en què, de ben segur, se li demanarà a Torra fins a quin punt aquest cisma, i la necessitat de temps que té Carles Puigdemont per donar forma al seu nou partit, Junts, i per lligar els drets electorals del partit de David Bonvehí, s'han superposat a l'altre cisma, el de la Generalitat, que, al gener, havia motivat l'avançament electoral nonat.

Generalitat bicèfala

Tot això, és clar, amb la covid-19 i la gestió de la Generalitat bicèfala sempre de fons. Dues ànimes a l'executiu, la posconvergent i la republicana, que no han dubtat a tirar-se en públic els plats pel cap. També el propi president, en seu parlamentària, quan va revelar que havia obligat la consellera de Salut, Alba Vergès, a rectificar amb la recent polèmica dels rastrejadors.