Si s'ha trobat vostè amb dificultats per ser atès en el seu centre d'assistència primària o fa mesos que es troba en una interminable llista d'espera per ser visitat pel metge, si l'escola del seu fill continua construïda en barracons o hi han eliminat una línia d'algun curs, si està fart d'obtenir només paraules quan demana un ajut social, sàpiga que a la vida res no passa per casualitat, tampoc això. Catalunya està a la cua de totes les comunitats autònomes pel que fa a inversió en temes socials, en concret en sanitat, educació i serveis socials. No és només que en els darrers deu anys no s'hagin incrementat els recursos cap a aquests àmbits, pilars de qualsevol societat desenvolupada, sinó que s'han retallat de manera notable, gairebé escandalosa. Probablement en aquests darrers deu anys, a Catalunya hi ha hagut altres prioritats que requerien destinar-hi els nostres diners. No cal esmentar-les.
Les dades que fa uns dies va publicar l'Associació de Directors i Gerents en Serveis Socials (veure els quadres que acompanyen aquest article), parlen per si mateixes: l'any 2019, Catalunya va destinar 3.267,7 milions menys a sanitat, que el 2009; a educació, 307,5 milions menys; i a serveis socials, 14,2 milions menys. Tot això, mentre la majoria de comunitats autònomes incrementaven les seves partides pressupostàries en aquests apartats.
Segons van exposar dirigents de l'Associació ja fa un any, diversos motius expliquen que Catalunya sigui la comunitat que se situa a la cua en la recuperació dels pressupostos socials. D'una banda, l'Administració catalana és l'autonomia que destina més diners a la resta de polítiques, entre les quals s'inclouen infraestructures, seguretat i, també, per descomptat, les despeses destinades al procés.
Mentre les altres comunitats inverteixen, de mitjana, un 60% del seu pressupost en sanitat, educació i serveis socials, Catalunya hi dedica el 54%, segons José Manuel Ramírez, director del col·lectiu
Luis Barriga, coordinador d'estudis de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, que integra treballadors i directius de centres de tot Espanya, explicava que, tot i que la Generalitat culpa dels seus problemes financers el Govern espanyol, no hi ha tant un problema d'«infrafinançament com de gestió, perquè tots els consellers es queixen de la falta de recursos estatals, però Catalunya és l'autonomia que més lentament s'està recuperant».
Tot plegat provoca una situació dramàtica entre alguns col·lectius, com per exemple el dels dependents, ja que Catalunya té la llista d'espera més llarga. «Un de cada tres dependents no reben la prestació per desídia de la Generalitat», acusava Barriga ja fa un any.
Segons l'estudi que va publicar l'esmentada associació fa uns dies, Catalunya va destinar el 2019 a sanitat un 27% menys que el 2009, quan la mitjana estatal es va situar en un 2,7% menys. A educació, un 12% menys, mentre el global va ser del 0,1%. Pel que fa als serveis socials, la mitjana estatal de despesa entre 2009 i 2019 és d'un 17,9% més però a Catalunya, encara així, és un 0,7% menys.
Catalunya a banda, Castella-la Manxa i Madrid són les regions que surten pitjor parades de la comparativa.
A més, Catalunya, ostenta el títol d'autonomia amb menor despesa social per habitant: 2.199, 78 euros , seguida de Madrid amb 2.222,61, enfront de 2.498,54 euros de mitjana global.
Seguim pitjor que el 2009
L'estudi assenyala que malgrat que ja han passat 10 anys pressupostaris des del màxim de despesa en polítiques socials i, tot i la «recuperació econòmica» dels últims anys, encara no s'ha recuperat el nivell d'inversió en polítiques socials, sent la diferència entre la despesa autonòmica en polítiques socials previ a les retallades impulsades per la crisi (2009: 116.851,7 milions d'euros) i l'últim exercici (2018: 116.850,5 milions d'euros) de 1,2 milions d'euros.
Dotze comunitats ja han recuperat, en termes absoluts, la despesa social prèvia a les retallades provocades per la crisi, sent la Comunitat Valenciana la que en termes absoluts ha aconseguit un major augment en la seva inversió en polítiques socials (1.656 M?) arribant a doblar la inversió de la següent comunitat autònoma, mentre que Balears és la que percentualment obté un major augment (24,8%). Les comunitats que mantenen una major retallada en termes percentuals en aquests 10 anys, malgrat la recuperació, són Catalunya (19,6%) i Castella-la Manxa (15,4%).
Totes les comunitats autònomes excepte Navarra (+7,5%) i Astúries (+4,3%) han reduït el percentatge de pressupost que destinen a Polítiques Socials. No obstant això, només cinc (Madrid, Aragó, Canàries, Castella-la Manxa i Catalunya) han disminuït la inversió per habitant. És especialment significatiu l'augment en més de 300 ? per habitant d'inversió en polítiques socials de Navarra, València i Astúries. En l'altre extrem hi ha Castella-la Manxa, amb un retrocés de 415,40 ?, i Catalunya, amb 588,27? per habitant.
En l'àmbit sanitari, les comunitats autònomes han gastat 1.740,3 milions d'euros menys en 2019 respecte a l'etapa anterior a les retallades (any 2009), la qual cosa suposa encara una reducció del 2,7%. Aquesta ha estat la funció més castigada per les retallades.
Dotze Comunitats (Balears, Navarra, Cantàbria, País Basc, Múrcia, Astúries, Castella i Lleó, C. Valenciana, Andalusia, Canàries, Madrid i Galícia) han incrementat la despesa en Sanitat en aquesta etapa, mentre que en sentit contrari destaca Catalunya, la despesa sanitària de la qual ha estat en 2019 un 27% inferior al de l'any 2009, amb 3.267,7 milions d'euros menys.
Pel que fa a ensenyament, les comunitats han gastat en 2019 393,5 milions d'euros menys que en 2009, cosa que suposa encara una reducció del 0,1%. Deu comunitats (Balears, C. Valenciana, Extremadura, Aragó, Cantàbria, Andalusia, Navarra, Múrcia, La Rioja i Madrid) haurien incrementat la despesa en aquesta etapa, encara que l'augment de Madrid hagi estat pràcticament nul. En sentit contrari destaca Castella-la Manxa i Catalunya, la despesa educativa de les quals ha estat en 2019 inferior en més d'un 15,7% i un 12% respectivament al que van realitzar l'any 2009.
En serveis socials, totes les comunitats, excepte dues (Castella-la Manxa i Catalunya) han recuperat el 2019 el nivell de despesa en serveis socials que existia abans de les retallades provocades per la crisi de l'any 2009.
