L'Audiència Nacional ha assenyalat per al pròxim 10 de novembre l'inici del judici pels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils (Baix Camp), en què els tres acusats s'enfronten a una petició fiscal d'entre 8 i 41 anys de presó pel seu paper en la cèl·lula terrorista.

Tres anys després dels atemptats en què van morir 16 persones i 140 van resultar ferides, el cas arriba a judici davant la secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional, segons ha anunciat en el seu perfil de Twitter el diputat de JxCat Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de la família d'una de les víctimes del 17A, i han confirmat a Efe fonts jurídiques.

Segons la interlocutòria, a què ha tingut accés Efe, la vista ha de començar el 10 de novembre i es desenvoluparà "durant els dies següents fins a la seva conclusió" a la seu de San Fernando de Henares (Madrid), de manera que els acusats han de romandre "en centres penitenciaris pròxims a Madrid per tal de garantir el seu dret de defensa".

S'asseuran al banc dels acusats Mohamed Houli Chemial, supervivent de l'explosió al xalet d'Alcanar (Montsià); Driss Oukabir, al nom del qual es va llogar la furgoneta utilitzada a la Rambla; i Said Ben Iazza, que presumptament va prestar a la cèl·lula una furgoneta frigorífica en què transportar el peròxid d'hidrogen que necessitaven per fabricar els precursors dels explosius.

Per als dos primers la Fiscalia demana 41 i 36 anys de presó, respectivament, pels delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit de substàncies explosives; i conspiració per al delicte d'estralls terroristes; i per al tercer sol·licita 8 anys de presó per col·laboració amb la cèl·lula.

En la resolució, el tribunal fa un recorregut per les proves sol·licitades per les parts que considera "innecessàries" i que, per tant, rebutja practicar durant el judici, entre elles diverses proves testificals o pericials.

Així mateix, la Sala considera que, "indubtablement", no és el "moment processal" per sol·licitar la responsabilitat civil, directament o subsidiària, de l'Estat, "tal com fan algunes de les acusacions particulars", cosa que ja va rebutjar el passat 9 de juliol.

Sense perjudici, prossegueix la interlocutòria, de l'obligació de l'Estat reflectida en la Llei de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme, que estableix que "en cap cas l'abonament previst en aquest article suposa l'assumpció de responsabilitat civil subsidiària de l'Estat als processos penals".

L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme demanen presó permanent per Oukabir i Houli Chemlal per 15 presumptes delictes d'assassinat terrorista, un delicte pel qual la Fiscalia no els acusa ni van ser processats, si bé l'Audiència va obrir la porta al fet que ho plantegessin les acusacions. Per al tercer acusat, sol·liciten entre 25 i 30 anys de presó.

També figuren com a acusació en la causa l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que demanen penes de fins a 95 i 44 anys de presó, respectivament, descartant també els delictes d'assassinat. No així el consistori de Cambrils, que demana també una pena de presó permanent per a Oukabir i Houli.

Per a Ben Iazza, tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona sol·liciten vuit anys de presó per col·laboració amb organització terrorista.

Els tres acusats porten tres anys en presó provisional a l'espera de judici, de manera que a l'agost de l'any que ve es compleix el límit màxim de 4 anys d'empresonament preventiu, per tant urgia asseure'ls ja al banc dels acusats.