En política, de vegades n'hi ha prou amb seguir la línia de punts. Un gest que succeeix un altre i que llança un missatge. Aquesta cadena és la que ha anat treballant el Govern en aquests dies, setmanes, en què ha anat reconstruint la majoria de la investidura, preparant el terreny de cara als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) -el principal desafiament de Pedro Sánchez, juntament amb la lluita contra la covid-19-, sense tancar del tot la porta a Ciutadans. Així, ahir l'executiu, de manera sorprenent i en seu parlamentària, va anunciar que la setmana que ve començarà a tramitar les peticions d'indult dels 12 condemnats pel procés. Un gest de complicitat que se sumava a la incorporació al pla anual normatiu del Govern, i a última hora, de la revisió dels delictes de sedició i rebel·lió.
Va ser el titular de Justícia, Juan Carlos Campo, un ministre prudent, el que va revelar al Congrés el següent pas de l'executiu. Gest gens casual. Va ser en els últims segons de la seva resposta a la portaveu de JxCat, Laura Borràs, que ni tan sols li havia preguntat per això. La notícia va agafar amb el peu canviat i fins i tot el propi PSC, que sí que havia urgit Sánchez a obrir el camí de la reforma del Codi Penal.
Procediment obligat
Davant la crítica immediata de la dreta, Campo va insistir, en una entrevista posterior a Al Rojo Vivo (La Sexta), que el seu ministeri donava «compliment a la llei». Es posava en marxa un tràmit que la pandèmia va paralitzar, «la iniciació d'un procediment obligat legalment».
En aquesta circumstància incidien ministres i alts càrrecs consultats: comença un tràmit -la novetat és, de fet, l'anunci, d'aquí la importància del missatge a l'independentisme-, «sense prejutjar la decisió final». S'estudiaran els expedients «amb rigor i transparència», va garantir Campo, i és «prematur» anticipar què farà el Consell de Ministres.
La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va negar a la tarda que es tracti d'un senyal dirigit a ERC i PDeCAT, possibles aliats pressupostaris. «En absolut. És una obligació -va replicar. El ministre de Justícia té terminis per tramitar els expedients. Terminis que si incompleix incorre ell mateix en un delicte ». «Que s'assereni el PP», va demanar. I és que Pablo Casado havia advertit que els indults són «el preu de la investidura» de Sánchez. El seu partit, va dir, recorrerà al Suprem les mesures de gràcia, si arriben a aprovar-se. Impugnació judicial que també va avançar Vox.
En realitat, la llei de l'any 1870, la que regula l'indult, no estableix uns terminis, però sí que obliga a tramitar les sol·licituds. «I hi ha pràctiques» per no deixar-les morir al calaix, ja que seria tant com prevaricar, precisaven a la Moncloa.
La resposta trigarà, com a mínim, sis mesos. Entre vuit i deu, va pronosticar Campo. Justícia haurà de demanar informes del tribunal sentenciador -en aquest cas, el Suprem-, de la presó on compleixen condemna i de la fiscalia. Aquests dictàmens són preceptius, no vinculants, però no és habitual atorgar la mesura de gràcia amb dos exàmens que siguin desfavorables, com és previsible que passi.
Compassar tipus
Fonts de l'executiu no negaven la voluntat de «normalitzar», de desencallar el laberint català, de crear un marc favorable, sobretot ara que la taula de diàleg està bloquejada per Quim Torra i ERC necessita bones notícies per vendre al seu electorat. Al Govern i al PSC s'indica que la via preferent seguirà sent la de la revisió del Codi Penal, que sortirà del forn abans que acabi l'any i sobre la qual l'executiu sí controla els temps. Els indults poden demorar-se, i dependran de la pressa de la fiscalia i del TS.
L'executiu no vol perdre els republicans, al marge de amb qui pacti els pressupostos. Però el clima més propici a una entesa amb Cs que existia a finals d'agost ha derivat cap a un ambient de distensió amb la majoria d'investidura, apuntalat per la pressió de Pablo Iglesias i visibilitzat amb les reunions d'ell mateix i Calvo amb els socis. Ahir, de fet, la vicepresidenta va seguir la seva ronda de contactes amb PNB i Bildu. Tots dos van mostrar la seva disposició al diàleg.
