El president de la Generalitat, Quim Torra, es va negar a declarar ahir davant del jutge de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga la seva segona causa per desobediència, per no fer cas també a una altra ordre de l'esmentat tribunal perquè retirés de la Generalitat la mateixa pancarta a favor dels polítics independentistes presos i «exiliats». El mandatari va al·ludir en la seva breu compareixença davant el magistrat que se sentia víctima de la «repressió» a l'independentisme i que havia de tornar com més aviat millor a la seva responsabilitat per lluitar contra la pandèmia.

Torra, que va arribar al Palau de Justícia acompanyat de nou per la plana major de l'independentisme, va romandre davant del jutge instructor Carlos Ramos només tres minuts, en els quals li va comunicar la seva voluntat d'acollir-se al seu dret constitucional a no declarar, ni tan sols en la seva defensa. El president de la Generalitat va justificar la seva decisió argumentant que no reconeixia el tribunal per jutjar aquest cas, ja que és el mateix que el va condemnar per desobediència i «la decisió ja està presa».

Fonts de la defensa van explicar que en els propers dies sol·licitaran noves diligències, com la incorporació de tot l'expedient administratiu, que ara consideren incomplet. A més, segons la seva opinió, la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC, que va deduir testimoni perquè s'obrís aquest procés, no és l'òrgan competent per tramitar un recurs com el que va obligar el president a retirar la pancarta de la façana de la Generalitat.

Persecució política

Després de la seva compareixença davant del jutge, Torra, ja al Palau de la Generalitat, va explicar: «Li he dit al magistrat que aquell no era un tribunal neutral, que digués el que digués, la sentència ja està escrita, i que m'acollia al meu dret a no declarar. Li he dit que soc un independentista català i que el judici s'emmarca en la persecució política contra els independentistes catalans, la causa de l'independentisme és justa i és una causa d'una minoria nacional».

El president va ser citat a declarar de nou com a investigat ahir, mentre el Suprem segueix meditant si confirma la condemna a inhabilitació per desobediència que li va imposar el TSJC. En aquesta ocasió, l'ordre de retirada té el seu origen en una demanda presentada per Impuls Ciutadà, una associació presidida per l'exdiputat de Cs José Domingo. Els jutges van considerar que la pancarta podria provocar una «afecció objectiva» sobre els ciutadans que «no s'alineïn amb l'opció ideològica representada».

A més de no fer cas a l'ordre de retirada de la pancarta, un cop treta es va penjar una altra amb el lema: «Llibertat d'opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans». En el supòsit que Torra sigui inhabilitat pel Suprem abans que el TSJC li hagués obert judici oral, aquesta segona causa passaria a un jutjat ordinari.

«Incompetència enorme»

Per part seva, Artur Mas considera que la causa contra el president de la Generalitat demostra «l'enorme incompetència» de l'Estat per dialogar amb Catalunya. En una entrevista a ACN just després de la vista de Torra al TSJC, Mas va afegir que el judici contra el president és la «traducció plàstica» i la «manifestació més evident» que Espanya no aposta per la negociació. A més, l'expresident del Govern entén que Torra s'hagi acollit al dret de no declarar. Mas també va opinar que creu que Torra no opta per convocar eleccions «per no donar per bo que havia de ser inhabilitat tant sí com no». Segons Mas, el president de la Generalitat pressuposa que quedar inhabilitat per la pancarta a favor de la llibertat d'expressió és una «injustícia».

Mas considera que, quan el diàleg polític se substitueix per les resolucions judicials, la situació acaba en el «desastre» de l'escenari polític actual. En aquesta línia, l'expresident va destacar que a l'Estat «ja li han passat factura moltes coses» com a conseqüència de les seves resolucions judicials.