Els equips jurídics de JxCat i el PDeCAT van elevar l'intercanvi de retrets entre les dues formacions als jutjats en la vista de la demanda del PDeCAT a JxCat per la suposada apropiació de la marca per part de l'expresident Carles Puigdemont per al seu nou partit. La jutge va valorar ahir les mesures cautelars sol·licitades pel PDeCAT i decidirà si les accepta en un termini de 10 a 15 dies, mentre que la vista d'ahir va durar més de tres hores i va comptar amb la intervenció de testimonis que van participar en l'assemblea que va acabar lliurant el control de JxCat a afins a Puigdemont.

L'advocat que representa JxCat, Agustí Carles, va acusar el PDeCAT de voler «paralitzar» l'activitat política de la formació que defensa en presentar la demanda, que considera un «frau de llei».

Carles va assenyalar que paralitzar l'activitat política de JxCat amb l'adopció de mesures cautelars suposaria un «dany irreparable» i comportaria unes pèrdues econòmiques per a la formació que va quantificar en 493.000 euros, el resultat de multiplicar la quota anual de 120 euros pels 4.100 afiliats que va afirmar que té Junts.

Així mateix, va afirmar que la demanda del PDeCAT manca de legitimitat perquè es va promoure la seva presentació per decisió de l'Executiva Nacional i no del Consell Nacional, que és l'òrgan que, segons va argumentar, té la potestat per decidir si es presenten o no demandes que afecten el partit.

Més de 4.000 militants

Carles també va acusar el PDeCAT d'estar ficant-se «en la vida interna d'un altre partit» i va emfatitzar que JxCat té ja més de 4.000 militants i té la intenció de presentar-se a les properes eleccions.

Per part del PDeCAT, es va acusar JxCat de voler «apropiar-se» del capital polític de la formació, i la seva advocada, Laia Bartomeus, va justificar que la demanda interposada per la seva formació no necessitava l'aval del Consell Nacional, com s'ha argumentat des de JxCat.

A la vista de les mesures cautelars van participar en qualitat de testimonis diverses de les persones que van participar el 27 de juny en una assemblea de JxCat que va acabar desembocant en el control de les sigles per persones de la confiança de Puigdemont.

Una assemblea per WhatsApp

Dels testimonis -de la llavors presidenta de JxCat, Laia Canet, Montse Morante, Irene Negre, Pol Xart, Anna Soriano i el president resultant, Carles Valls- es desprèn que l'assemblea es va celebrar a través de trucades telefòniques i missatges de WhatsApp.

Canet també va revelar que des del PDeCAT li van demanar que interposés una demanda contra JxCat per l'ús de la marca, però que ella no va accedir-hi.

Sobre la disputa entre les dues formacions en relació amb la marca es va expressar ahir l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que va afirmar que aquesta demanda era «perfectament evitable» en una relació entre dues forces que en tot cas hauria de ser d'«amistat».

En aquest context de crisi entre la JxCat de Carles Puigdemont i el PDeCAT liderat per David Bonvehí, l'expresident va dir que està segur que a ambdues parts els «saben greu» determinades accions que hagin pogut dur a terme uns i altres.