Esquerra no jugarà la carta de les plebiscitàries. Els republicans no pensen que les properes eleccions siguin una mena de referèndum light i consideren les paraules de l'expresident Quim Torra com una referència electoralista només vàlida per a Junts. Segons van detallar fonts republicanes, ERC considera «bàsic» que en els comicis de gener o febrer el vot als partits independentistes sumi més del 50%. Però com assenyalen Oriol Junqueras i Marta Rovira en el seu llibre Tornarem a vèncer, aquest 50% és una condició «necessària, però no suficient» per anar més enllà.

Els dos líders, tal com va avançar El Periódico, advoquen per aconseguir de manera sostinguda en el temps superar aquest llindar del 50% per demostrar la força del secessionisme a Catalunya. «Una cosa és el repte del 50% i, una altra, el marc plebiscitari» sentencia una veu republicana.

Una altra veu del partit assevera que, si Torra hagués convocat eleccions, en comptes de deixar que fos el Tribunal Suprem el que marqués el tempo electoral a Catalunya, la carta plebiscitària s'hauria pogut jugar «com a reacció democràtica a la inhabilitació». Però no ha estat així.

Un marc molt diferent

A Tornarem a vèncer, la dupla dirigent republicana va marcar el camí sense titubeig. No havent aconseguit aquest somiat 50%, l'independentisme no es troba en una fase «resolutiva», sinó «acumulativa». Un marc ben diferent al de les eleccions de l'any 2015, quan després del 9-N es va dibuixar un full de ruta que conduïa a la independència en 18 mesos. O, sense anar més lluny, al de la tardor del 2017. Una altra cosa és que l'independentisme fracassés estrepitosament pel que fa a la ponderació de forces.

Ara, ERC considera que obtenir per primera vegada un 50% en el global català, i no superar, amb sort, el 30% en zones de l'àrea metropolitana no atorga ni el mandat democràtic ni la força popular per a un nou «xoc amb l'Estat ». Això sí, desitja aquest 50%, ni que sigui per no haver de sentir, de nou, Pedro Sánchez, al faristol del Congrés, asseverar que l'independentisme no representa ni la meitat dels catalans. La resposta sempre és la mateixa. «Això només es pot comprovar en un referèndum, no en unes eleccions legislatives i, menys, amb la crisi sanitària, social i econòmica que afecta Catalunya», reflexiona un dirigent republicà.

Tampoc va passar desapercebut al carrer de Calàbria (on s'emplaça la seu d'ERC) que Torra es va limitar a repetir una idea exposada, al mateix matí, per la vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi. «Ho confonen tot. País i partit », es lamenta una font d'Esquerra.

El retorn de la llista única

L'anàlisi que fan els republicans és que l'apel·lació al marc plebiscitari obeeix a una intenció de l'expresident Carles Puigdemont d'arremolinar al seu entorn la major part de l'independentisme. Un nou #PressingERC per aconseguir una llista única? És possible, però a Calàbria no es mostren excessivament preocupats perquè en els últims episodis electorals han aconseguit esquivar aquesta pressió. Sí pensen, però, que una pressió patriòtica de Junts cap a ells pot constituir un intent per arrossegar el PDeCAT al pacte electoral amb els posconvergents. Més o menys com en anteriors ocasions en què la postconvergència va apel·lar a la unitat formal a ERC i CUP, però sabent que el seu únic objectiu eren els republicans.

Cal recordar que el PDeCAT manté els drets electorals de la coalició de Junts per Catalunya i que si el nou partit de Puigdemont desitja tant els espais de propaganda electoral gratuïts, com la presència en els informatius i el debat de TV-3, ha de tancar, sí o sí, un pacte amb David Bonvehí.

Hi ha encara un altre motiu del partit republicà per descartar el plebiscit. I és la creença que aquest plantejament, sigui o no amb una acumulació de forces en una llista, pot encoratjar i concentrar el vot no secessionista. Una situació que ja es va viure a les eleccions del 21 de desembre de l'any 2017, quan Ciutadans es va convertir en la referència no independentista, acumulant el vot fins a guanyar els comicis, tot i que el secessionisme obtingués la majoria absoluta.