Quim Torra va començar a acomiadar-se dilluns, quan, acabat d'inhabilitar, va fer un discurs al Palau de la Generalitat. Va ser tan poc ortodox com ho ha estat tot el seu mandat, però hi va haver una frase especialment reveladora del seu pas per la política: «A tots els amics als quals he deixat absolutament tirats: espero recuperar-vos. Perdoneu el silenci d'aquests dos anys ». I flipareu amb les anècdotes, li va faltar afegir.

Ahir, el Parlament va ser el darrer escenari d'aquest llarg cap de festa de Torra. El flamant expresident mai ha deixat de semblar el petit editor interessat en el catalanisme que era quan el va conèixer Sergi Sabrià, segons va recordar en la sessió el diputat d'Esquerra. Durant aquest temps ha viscut com si estigués en un somni, i va voler preparar-se un dolç despertar envoltant-se de personatges entranyables per a ell. Carles Puigdemont, que li va donar el bitllet per a l'aventura de la seva vida, es va fer present a la pantalla gegant d'una de les sales del Parlament; Josep Costa, camarada activista i avui vicepresident de Parlament, va entrar a l'hemicicle amb ell perquè pronunciés el seu últim discurs.

El que va dir Torra va ser el de menys, tot i que utilitzés els seus clàssics: va afirmar que ha estat víctima d'un «cop d'Estat», va destacar que Torrent li va treure l'escó... Com passa amb els homenatjats a les festes, l'important era com glossaven les seves virtuts els convidats. En tot cas, que els seus amics no pateixin, Torra ja torna amb ells: com el Blanco Herrera de la cançó de Peret, no estava mort, estava de festa.