01 de octubre de 2020
01.10.2020
Diari de Girona

Mor el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer als 92 anys

Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2014 i la Medalla d'Or de la UB el 2016

01.10.2020 | 11:40
Hilari Raguer en una imatge d'arxiu

El monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer (Madrid, 1928) ha mort als 92 anys. Així ho han anunciat des de l'Abadia de Montserrat aquest dijous. Va ingressar al monestir de Montserrat el 1954, on va ser ordenat sacerdot el 1960, i on ha estat professor de Sagrada Escriptura i d'història contemporània de l'Església. Raguer, col·laborador habitual del Diari de Girona,  ha publicat nombrosos llibres sobre història politico-religiosa catalana i espanyola del segle XX, molts d'ells dedicats a l'època de la Segona República i sobretot de la Guerra Civil. Així mateix és també autor de diverses obres d'espiritualitat. L'any 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2016 la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona.

Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona l'any 1950. Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat a la vaga de tramvies.

Va ingressar al monestir de Montserrat el 1954, on va ser ordenat sacerdot el 1960, i on ha estat professor de Sagrada Escriptura i d'història contemporània de l'Església. Aquell mateix any va redactar, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es va diplomar en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de Catalunya i la seva intervenció durant la Guerra Civil de 1936-39, que va ser la base per a la seva tesi doctoral a Barcelona, 'La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps' (1931-39), no publicada fins el 1976, un any després d'obtenir el títol (el primer defensat i amb una tesi publicada en català).

Del 1962 al 1972 va ser destinat al monestir de Medellín (Colòmbia), on va ser mestre de novicis, professor de Bíblia i litúrgia al seminari major, a la Facultat de Teologia de la Universidad Bolivariana i a l'Instituto de Liturgia del Consejo Episcopal Latinoamericano (CELAM). Va ocupar també el secretariat nacional de litúrgia de Colòmbia els anys de la reforma litúrgica.

Ha publicat nombrosos llibres sobre història politicoreligiosa catalana i espanyola del segle XX com 'La espada y la cruz: la Iglesia 1936 1939' (1977), 'Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera' (1984), la biografia de caràcter vindicatiu 'El general Batet' (1994), 'Leviatan. L'Església i els totalitarismes' (1998), 'Gaudeamus igitur. Notes per a una història del "Grup Torras i Bages' (2000), 'La pólvora y el incienso. La Iglesia y la Guerra Civil española' (1936-1939) (2001), 'El quadern de Montjuïc. Records de la vaga de tramvies' (2001) i 'Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista' (1890-1938) (2002).

És també autor de diverses obres d'espiritualitat, com 'La nueva liturgia de las horas' (1972), 'Para comprender los salmos' (1996) o 'La Lectio divina' (1999), un recull d'articles sobre qüestions religioses i el divulgatiu 'Mecanoscrit sobre els monjos de Montserrat' (2008).

Ha estat el director del volum 9 de l'obra 'Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans', sobre la Segona República i la Guerra Civil. Així mateix, va col·laborar en el volum, dirigit per Joan Requesens, 'Romanticisme, cultura i religió' (1999) i va assessorar el documental de TV3 'Lluís Companys, camins retrobats' i, juntament amb Agustí Colomines, el 1999 es va encarregar de l'avaluació de l'arxiu de la Generalitat a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Va col·laborador en revistes com 'Qüestions de vida cristiana', 'Historia 16' i 'Revue d'histoire ecclesiastique' i en el terreny més polític el 2012 va publicar 'Ser independentista no és cap pecat'.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook