illuns 28 de setembre. Diversos alts càrrecs de la Generalitat i dels partits independentistes assisteixen al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat a una discussió gens discreta entre un dels alts càrrecs de Junts i la consellera de Presidència, Meritxell Budó. I és que Budó és un dels noms clau de la negociació que van mantenir els puigdemontistes i ERC per tenir una bona relació fins a la celebració de les eleccions. Segons fonts coneixedores d'aquests contactes, ERC va oferir a Junts que fos un tàndem format pel vicepresident Pere Aragonès i la titular de Presidència que portés el pes polític, mediàtic i legal de la Generalitat en funcions. Però Junts va rebutjar de ple l'oferta.
Fonts postconvergents confirmen la proposta i l'atribueixen a la voluntat d'Esquerra de compartir el desgast de la gestió de la pandèmia del coronavirus. Fonts republicanes, en canvi, creuen que si Junts va rebutjar el tàndem va ser per evitar donar a Budó un protagonisme tan rellevant. Segons aquestes fonts, els postconvergents es van escudar en raons legals, la dificultat de transferir competències d'una conselleria a una altra, per no donar suport al pla republicà.
Un pla que buscava evitar qualsevol indici de «vietnamització», és a dir, d'escalada de tensió, en les relacions entre socis. Els sondejos que somriuen ERC només adverteixen com a perill que Junts activi un cop més el ja famós #PressingERC. Per això tenen por que s'estengui entre l'electorat la frontera entre les dues formacions que els republicans s'aprofiten de la desgràcia aliena, la inhabilitació de Torra, per tocar poder.
Un fràgil acord
El pacte de dues pàgines entre JxCat i ERC per pilotar l'etapa post-Torra ni és el pacte sencer ni és el més substancial de l'acord. Com passa sovint, els pactes reals són els no públics i, fins i tot, els no escrits. Existeix un document de més de 20 punts que detalla com ha d'actuar el Govern a partir d'ara. La consigna és fair play, però per arribar-hi s'han hagut de treballar tots els detalls.
En les dues primeres reunions, ERC va apostar fort per reclamar la convocatòria d'eleccions anticipades. Segons fonts republicanes, només una raó aportada pels postconvergents (que els advocats exigien que no hi hagués convocatòria per no perjudicar la causa de Torra a les instàncies judicials internacionals) va ser més o menys acceptada per Esquerra. No sense suspicàcies.
Amb el pas de les reunions, totes telemàtiques, gairebé una desena i l'última dissabte passat al llarg de tota la tarda, ERC va anar abandonant la qüestió. Especialment, després d'afirmar Torra, en sortir del Suprem, el dia 17, que no convocaria. I l'ara ja expresident era l'únic que tenia el botó vermell per activar la cita electoral. Es va arribar al principal pacte salomònic que els separava: ni Torra convocaria les urnes abans de la sentència ni el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, deixaria passar més temps del que li marca la llei per activar el rellotge electoral.
Esquerra no va posar cap objecció al fet que es delimités al màxim el paper de Pere Aragonès com a «president substitut». Ni a què es salvaguardés la cadira i el despatx de Torra, que al seu torn va respectar el de Carles Puigdemont. De fet, Aragonès segueix a la seva seu de la conselleria. El missatge que ERC trasllada és que «ni ambiciona responsabilitats no desitjades ni defugirà les seves responsabilitats», entre les quals, la de la vicepresidència de la Generalitat, entesa com a recanvi a un president que deixa l'oficina. D'aquí l'oferta de tàndem.
En canvi, Junts segueix afirmant que no s'ha implicat el necessari davant la pandèmia. I durant les negociacions percebien que ERC pretenia no deixar Aragonès «sol» durant el període de Govern en funcions.
«En un escenari de guerra perdem els dos partits, perquè creem desafecció. I dels dos, especialment nosaltres», relata un assessor republicà, que recorda, a més, que la guerra oberta suposaria un seriós desgast per al candidat, Aragonès, i per a Torrent, cap de llista per Girona, el feu de Puigdemont.
La negociació també ha depès de la confecció d'informes jurídics del Parlament o de la Generalitat. «Ha costat més perquè tot aquest escenari és inèdit», al·lega un dels participants en les negociacions.
Durant les primeres hores del nou Govern sense Torra, les decisions s'han anat acordant amb bon ànim. Fins i tot amb alguna broma. L'únic dubte és quant durarà la distensió.
